Resultats de la cerca
Es mostren 1586 resultats
sepulcre de Boades
Història
Sepulcre monumental romà prop de Boades, del terme municipal de Castellgalí (Bages).
Té forma de temple d’una cella, de construcció rústica Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici
Boades
Colònia industrial
Veïnat
Colònia industrial i veïnat del municipi de Castellgalí (Bages), prop de l’aiguabarreig del Cardener i el Llobregat.
72 h, el 2001, és compartit administrativament pels municipis de Castellgalí i de Sant Vicenç de Castellet Hi ha les restes del sepulcre de Boades
baronia de Balsareny
Història
Jurisdicció senyorial posseïda, probablement, al s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic Guillem, successor d’Oliba.
La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d’Alòs,…
Balsareny
Vista de Balsareny (Bages)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Bages que s’estén a banda i banda del Llobregat, que travessa el terme de nord a sud.
Situació i presentació El municipi limita al NW-N amb Navars i Gaià, a l’E i SE amb Sallent i al SW-W amb Castellnou de Bages El terme municipal rep el tribut d’uns modests afluents la riera de Gaià, per l’esquerra, i les del Mujal i de Conangle pel cantó dret Un corrent artificial —el de la séquia de Manresa— hi té origen, al peu del castell del poble, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble entre el riu i el canal Els manresans, l’any 1339, vingueren a Balsareny per a prendre l’aigua amb permís de Pere III el Cerimoniós Comprèn, a més del poble de Balsareny, cap…
vegueria de Bages
Història
Nom amb el qual també ha estat coneguda la vegueria de Manresa (o de Manresa i Bages).
monestir de Bages

Vista panoràmica del monestir
© C.I.C-Moià
Abadia
Antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages, a la dreta del Llobregat, al municipi de Sant Fruitós de Bages, a un km del poble de Navarcles; Eclesiàsticament, Sant Benet de Bages —el primer monestir que hom dedicà en tota la península Ibèrica al pare del monaquisme romà— pertany a la parròquia de Santa Maria de Navarcles.
El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…
el Bages

Mapa de la comarca del Bages abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…
Bages
Història
Antic pagus del comtat d’Osona, origen del comtat de Manresa, que corresponia aproximadament a l’actual comarca del Bages.
Artés
_CIC.jpg)
Vista d’Artés (Bages)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat i de la riera Gavarresa, al sector NE de la comarca..
Situació i presentació El terme, que té forma de triangle, limita al N amb Avinyó, a l’E i S amb Calders i Navarcles i a l’W amb Sallent En èpoques passades el terme incloïa les terres de la parròquia de Santa Maria d’Horta i formava el que la documentació medieval anomena, a partir dels anys 889 i 890, vallis qui dicitur Artes o Artesse Artés és un municipi afusat, drenat pel Llobregat, la Riera Gavarresa, el torrent de la Roqueta i la riera de Malrubí Comprèn, a més de la vila d’Artés, cap administratiu, la urbanització de la Vista del Pirineu, on hi havia 74 h el 2005 Tres vies locals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina