Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
castell d’Aguilar
![](/sites/default/files/media/FOTO/Castell dAguilar - Aguilar de Segarra_CIC_20110926_00547.jpg)
Restes del castell d’Aguilar (Aguilar de Segarra)
© C.I.C. - Moià
Fortificació del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
Només resten algunes filades de murs de bons carreus arrapades a la roca Una bona part de la pedra dels murs va servir per a reedificar l’església i la rectoria cap al 1830 El castell formava un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Andreu i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV Aquest castell fou propietat de la família Cervera, que tenia al lloc uns castlans o cavallers cognomenats Aguilar, els quals tenien per missió la defensa i la tutela immediata del lloc El domini dels Cervera és documentat des del 1128 fins a la fi del segle XIV Posteriorment se'n…
Navarcles
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Navarcles.jpg)
Vista del nucli de Navarcles
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat, a l’extrem E del pla de Bages.
Situació i presentació És el terme més petit de la comarca Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages W, Sallent NW, Artés N, Calders E i Talamanca S El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de…
Sant Martí i Fucimanya
Llogaret
Entitat de població del municipi de Sallent (Bages) que comprèn l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma i el llogaret de Fucimanya.
Sant Iscle de Bages
Església de Sant Iscle de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), a l’extrem NW del terme, en terreny pla recorregut per la séquia de Manresa.
L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als màrtirs cordovesos sant Iscle i…
Serra-sanç
Poble
Poble disseminat del municipi de Sallent (Bages),.
L’antiga quadra de Serra-sanç Serra d’en Sanç, s’estén en un altiplà 410 m, al N del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951 Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa que perdé…
Vallhonesta
Poble
Poble de cases escampades, a llevant del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages), en una estreta vall afaiçonada per la riera de Vallhonesta, afluent de l’esquerra del Llobregat.
Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona residència de…
el Grau
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sta_Maria_del_Grau.jpg)
Vista de Santa Maria del Grau (Bages)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Deu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Fonollosa (Bages), prop de l’antic nucli de Fals.
Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres obres…
el Solà de Sant Esteve
Masia
Antiga masia del terme de Santa Maria d’Oló (Bages), de la parròquia de Sant Joan d’Oló, a l’extrem meridional del terme.
Amb ferms arcs gòtics, fou durant segles una quadra amb autonomia civil És coneguda des del 1270 la capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas No té culte
Vilella
Parròquia
Antiga parròquia del pla de Bages, propera al monestir de Sant Benet de Bages, del municipi de Sant Fruitós de Bages, esmentada al sXIV.
Avinyó
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099310.jpg)
Avinyó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat.
Situació i presentació El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX és format per tres antigues entitats d’història i característiques geogràfiques diferenciades el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l’antic terme del castell d’Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població La part N del terme és composta per l’antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d’aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès finalment, la part S, des de la unió…