Resultats de la cerca

El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut documentalment des de l…

Situació i presentació És situat al S de la comarca, al peu de Montserrat Limita al N amb Sant Vicenç de Castellet, a l’E i SE amb Rellinars i Vacarisses respectivament Vallès Occidental, al S amb Monistrol de Montserrat i a l’W amb Marganell És solcat de N a S pel Llobregat, que hi dibuixa dos meandres importants fora de la vall estricta del riu, la resta de terreny és accidentat, amb costes a banda i banda i també estretes valls en el curs de les rieres afluents —de Marganell, de Rellinars i de Merà— i planells, com el del Vilar El sector W del terme s’enfila pels estreps montserratins, i l…

El 2009 hi havien censats 28 h al sector del terme de Castellbell i el Vilar i 13 h al de Vacarisses

Barriada obrera del municipi 188 m 1 751 h el 2001, sorgida arran de la fàbrica que el 1870 hi construí Ignasi Borràs i Pons, també de Manresa, on el seu pare, Oleguer Borràs i Castelltort, havia iniciat les activitats industrials el 1835 A més de les cases de la colònia obrera, dos llargs rengles d’habitatges i establiments comercials s’alineen als costats de la carretera, parallela al riu, i constitueixen el nucli central i principal En aquest barri, l’any 1961 fou construïda l’església de Sant Antoni M Claret, que substitueix la de Santa Maria del Vilar en les…

Al costat esquerre del Llobregat es localitzen les colònies industrials —amb les installacions industrials corresponents i els edificis d’habitatge i de serveis propis d’aquesta peculiar forma de població— canviaren l’estampa física i les formes de vida ancestrals, inserint en l’antic poble pagès els moderns barris fabrils El nucli tenia 56 h el 2001