Resultats de la cerca

Situada en un turó a l’est de la ciutat, ha estat restaurada i convertida en el centre d’interpretació Casa de la Culla  dedicat a l’agricultura, la cultura del vi i l’educació ambiental La visita de les diferents estances de la casa, el celler tradicional i els camps de vinya permet conèixer la història de la viticultura al Bages i els processos tradicionals de producció de vi A més, a l’exterior s’ha desenvolupat un projecte d’horts comunitaris amb l’objectiu de fomentar l’organització collectiva, crear espais d’aprenentatge i promoure l’horticultura ecològica a la ciutat Des de l’any 2007…

Al planell superior del turó es troba el poblat preromà del Cogulló , a uns 200 m sobre el Llobregat, a mà dreta del riu i a l’entrada del congost de Sallent, venint del pla de Bages Les primeres notícies del poblat ibèric s’atribueixen a Joan Maluquer de Motes 1948 El 1966 la junta municipal d’Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció Fou excavat durant la dècada de 1970 per Ramon Camprubí i els seus collaboradors del Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí FAES, i les restes donen idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que devia ésser un…

Situació i presentació El terme és un dels més grans de la comarca En el seu estat actual, hom pot dir que el terme de Sallent és el resultat de la suma del nucli històric de la vila i els seus agregats de Cabrianes i Sant Ponç amb el terme de Cornet i les antigues quadres o jurisdiccions autònomes de Serraïma i Serra-sanç El terme limita al N amb Gaià, a l’E amb Avinyó, al S amb Artés, Navarcles i Sant Fruitós de Bages i a l’W amb Santpedor, Castellnou de Bages i Balsareny El municipi comprèn una part del sector septentrional del pla de Bages —plans de Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç—,…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la…