Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Sant Daniel de Palou
Església
Antiga església del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.
En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna segle XVIII dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
Can Cavaller

Can Cavaller
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi de Callús (Bages), a l’esquerra del Cardener.
L’any 1882, el marquès de Palmerola, propietari d’extenses finques al municipi, construí la fàbrica anomenada Can Cavaller, al costat de l’antic molí de Cal Pei L’any 1923 s’arrendà la fàbrica a Joan Pujols, que anys més tard formà la societat Rovira i Pujols Durant la dècada del 1950 la plantilla era de 200 treballadors L’última empresa que s’installà fou Compte i Viladomat La colònia es tancà l’any 1979
el Cavall Bernat

El Cavall Bernat
© Xevi Varela
Monòlit septentrional del massís de Montserrat (1.099 m), entre els termes de Marganell i de Monistrol de Montserrat (Bages), a la zona anomenada les Tebaides.
La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí El cim fou abastat per primera vegada el 1935 per J Boix, C Balaguer i J Costa Hi ha una petita imatge des del 21 d’octubre de 1956 de la Mare de Déu de Montserrat, d’alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya
Santa Maria del Grauet

Santa Maria de la Maçana o del Grauet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana
) del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), al s. del terme, que fou sufragània de Sant Martí de Maçana.
El llogaret del Grauet tenia tres cases als s XV-XVIII
Sant Martí de Torroella

Restes de la Torre dels Moros o del Telègraf, que donà nom a Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble (230 m alt.) i antic cap del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), al qual donava nom, a l’esquerra del Cardener.
El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu El poble de Sant Martí de Torroella perdé les funcions de capitalitat històrica del terme l’any 1905, en traslladar-se la seu del municipi al nucli urbà de Sant Joan És un poble de cases disperses, amb un petit nucli aturonat a l’esquerra del Cardener entorn de l’església parroquial, dedicada a sant Martí de Tours L’origen del nom s’ha de cercar en una petita torre de vigilància sobre el gual del riu, situada aproximadament a l’indret que hom…
castell de Cardona

Castell de Cardona
© C.I.C - Moià
Castell
Castell del municipi de Cardona (Bages), que forma un conjunt amb l'església canonical de Sant Vicenç del Castell
El castell conserva diversos elements del palau dels Cardona, d’època medieval, com l’anomenat pati ducal i una gran sala d’arcs apuntats Però des de la segona meitat del segle XVI aquesta família ja no visqué al castell tenia d’abans una gran casa a la vila, a la Fira, i grans palaus a Arbeca i a Barcelona El castell restà com a collegiata amb l’abat i alguns canonges des de la secularització del monestir fins al segle XVIII El conjunt de les construccions era voltat per un mur un portal era encarat al poble i una poterna a la banda oposada, més moderna, fa pensar en un portell En les…
Talamanca
Talamanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al sector de ponent de la comarca, estès a l’esquerra del Llobregat, límit occidental del terme.
Situació i presentació El seu territori no és ni tan alt ni feréstec com el d’altres de més propers al massís del Montcau i la serra de la Mata Té el lloc més elevat prop del collet de Lligabosses, en el punt de contacte amb Monistrol de Calders i Mura, on ateny els 689 m, i el més baix al Llobregat, que li fa de límit ponentí El terme és format per una carena central, enmig de la qual, a l’anomenada serra del Rossinyol, hi ha la població de Talamanca La banda N i E del terme és drenada per la riera de Talamanca i la S, pel torrent del Güell, que desguassa a la riera anterior abans que s’…
Castellnou de Bages

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’un dels…
Sant Mateu de Bages
El campanar de l’església parroquial de Sant Mateu de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al centre del sector ponentí de la comarca, limítrof de les d’Anoia i del Solsonès, i a la dreta del Cardener.
Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…