Resultats de la cerca

El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…

El topònim és esmentat ja a mitjan segle X

Esmentat el 942, fou donat pel comte Sunyer, a instàncies de la seva muller Riquilda, al monestir de Santa Cecília, del qual havia esdevingut un mas el 1330

L’església parroquial Santa Maria, romànica fi del segle XII, té un notable portal Dins el seu terme hi ha les ruïnes d’un antic castell, el Castellet de Cornet , esmentat al segle XIV

El lloc és esmentat el 1020 en la carta de dotació de Santa Maria de Manresa Des del s XII fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages A partir dels anys cinquanta hom hi ha construït nombrosos habitatges i diverses indústries dels rams tèxtil, metallúrgic i de materials de construcció

És esmentat ja el 1140 Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s’encarregava de l’església i de la veïna de Sant Miquel Des del segle XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella Hi ha les ruïnes de l’antiga església

El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del mes d’agost

La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages

L’origen documentat del mas es remunta al 1407 quan  apareix esmentat al Capbreu del Sequiatge   Propietat de l’Ajuntament de Manresa des del 1998, se’n feu càrrec de la seva restauració, i des del 2006 és la seu del Centre de l’Aigua de Can Font , un espai dedicat a la divulgació, la investigació i la sensibilització sobre l’aigua i la seva gestió sostenible Juntament amb el  parc de l’Agulla  i el seu centre de visitants, la séquia de Manresa , la  Casa de la Culla  i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el  Parc de la Séquia

El lloc és esmentat per primera vegada el 1049 L’església de Sant Jaume devia ser la capella del mas Comdals i devia dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat Té culte com a capella de la colònia dels Comdals, però queda dins el clos murallat de la torre del propietari Capella d’origen romànic, l’edifici fou obrat entorn del segle XII Consta d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i un absis semicircular obert a la banda de migdia El cos allargat de l’església és una conseqüència de les ampliacions que ha sofert Així, la porta de tramuntana i els finestrals desclosos a migdia…