Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Can Bacardit de les Olles
Masia
Mas del municipi de Fonollosa (Bages).
Era un dels masos més importants del nucli de Fonollosa Té els seus orígens als segle XIV-XV i fou molt reformat a principis del segle XVIII, quan s’amplià i s’aixecà un segon pis El 1942 es procedí a engradir la casa per la part de llevant i s’edificà una capella dedicada a Sant Magí
Matamala
Església
Caseria
Caseria del municipi de Gaià (Bages), al NW del poble, a l’esquerra de la riera de Merlès. Tot i que es va construir sobre unes restes anteriors, que algunes fonts daten al segle X, i que consta que hi vivien a mitjan del segle XVI, l'edifici actual consta que fou aixecat el 1701 i que, cap el 1779, fou reformat i engrandit.
Montserrat
Santuari de Montserrat
© Fototeca.cat
Monestir
Santuari
Basílica
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d’altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat.
El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…