Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Castellar

Vista de l’església i del castell de Castellar (Bages)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa.
El castell de Castellar i la parròquia de Castellar són situats al llom d’una carena que acaba sobre la riera de Rajadell i que és emmarcada per les rieres de Maçana i de Grevalosa En extingir-se els dominis senyorials, Castellar va formar municipi uns quants decennis amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers, però poc després del 1840 s’uní a Aguilar de SegarraL’església de Sant Miquel de Castellar, situada diferents una mica més avall del castell, té com a base un edifici romànic del segle XI, els antics murs del qual es veuen a la nau i especialment al campanar, clarament…
Castellbell i el Vilar
Fàbrica tèxtil al costat del Pont Vell (Castellbell i el Vilar)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, a la zona on el riu travessa la Serralada Prelitoral.
Situació i presentació És situat al S de la comarca, al peu de Montserrat Limita al N amb Sant Vicenç de Castellet, a l’E i SE amb Rellinars i Vacarisses respectivament Vallès Occidental, al S amb Monistrol de Montserrat i a l’W amb Marganell És solcat de N a S pel Llobregat, que hi dibuixa dos meandres importants fora de la vall estricta del riu, la resta de terreny és accidentat, amb costes a banda i banda i també estretes valls en el curs de les rieres afluents —de Marganell, de Rellinars i de Merà— i planells, com el del Vilar El sector W del terme s’enfila pels estreps…
Fals

Vista d’una construcció rural a Fals
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Originàriament Falcs , és situat en un gran pla entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, fou també senyoria dels poderosos Cardona Com un monument arqueològic del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques Vora el castell i l’església hi ha el nucli de Canet de Fals El poble disposa de l’Associació Cultural Recreativa de Fals 1988, de biblioteca i d’installacions esportives La Torre de Fals, Fonollosa © CIC - Moià Des del 1977 el poble de Fals celebra un pessebre vivent, amb el marc de fons de les torres del castell La festa major s’escau el dia de…
Castelladral

Castelladral (Navars)
© C.I.C. Moià
Poble
Poble i antic cap del municipio de Navars (Bages), al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu…
les Esglésies

Vista de l'antic monestir de les Esglésies
© CIC-Moià
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de les Esglésies) del municipi de Navars (Bages), situat a l’interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal.
Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró I de Cerdanya A Santa Maria hi hagué, al s XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia L’església, romànica, es conserva encara
Vallformosa
Poble
Poble del municipi de Rajadell (Bages), al vessant de migdia de la serra del Coll, divisòria d’aigües de les rieres de Castellfollit i de Rajadell.
La villa de Vallformosa és documentada en una butlla del 978 L’església de Sant Salvador, annexa a l’actual mas Servitge, fou una de les set filials de la seu de Manresa, d’ençà del s XI
el Carrer de Peucalço
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), al sud del poble (649 m alt.), damunt el serrat de Mascarell, a la partió d’aigües de les rieres de Malrubí i d’Oló.
Mura

Vista general del poble de Mura
Robert Photography (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Bages, al sector sud-est de la comarca, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Llorenç del Munt; el Montcau, 1.053 m, al límit est, és el punt culminant del terme.
Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…
Aguilar de Segarra

El barri del Raval, a Aguilar de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la Vall, de Còdol-rodon, de la…