Resultats de la cerca

El llogaret del Grauet tenia tres cases als segles XV-XVIII

Segles enrere hi hagué una capella dedicada a la Santa Fe, ara del tot perduda

Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona residència de…

Amb ferms arcs gòtics, fou durant segles una quadra amb autonomia civil És coneguda des del 1270 la capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas No té culte

De l’antic castell, del qual procedia una família de cavallers cognomenats Cirera o Sacirera , feudataris dels Lluçà i dels bisbes de Vic als segles XII-XIV, resta un tros de torre rodona, d’aparell romànic

És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció

Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…

És un gran casal fet sota una balma o gran penyal amb finestrals i elements constructius dels segles XIII i posteriors que compta amb capella pròpia, dedicada a santa Margarida Actualment és seu de la Casa Museu Puig de la Balma, on es mostra com es vivia i es treballava als masos a la primera meitat del segle XX El museu consta de diverses sales unes mostren les dependències típiques de la casa totalment moblades —cuina, dormitori— i d’altres sales mostren una exposició de les eines i estris que s’utilitzaven a les activitats que normalment es duien a terme dins l’economia…

Al planell superior del turó es troba el poblat preromà del Cogulló , a uns 200 m sobre el Llobregat, a mà dreta del riu i a l’entrada del congost de Sallent, venint del pla de Bages Les primeres notícies del poblat ibèric s’atribueixen a Joan Maluquer de Motes 1948 El 1966 la junta municipal d’Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció Fou excavat durant la dècada de 1970 per Ramon Camprubí i els seus collaboradors del Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí FAES, i les restes donen idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que devia ésser un…