Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Fals

Vista d’una construcció rural a Fals
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Originàriament Falcs , és situat en un gran pla entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, fou també senyoria dels poderosos Cardona Com un monument arqueològic del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques Vora el castell i l’església hi ha el nucli de Canet de Fals El poble disposa de l’Associació Cultural Recreativa de Fals 1988, de biblioteca i d’installacions esportives La Torre de Fals, Fonollosa © CIC - Moià Des del 1977 el poble de Fals celebra un pessebre vivent, amb el marc de fons de les torres del castell La festa major s’escau el dia de…
Casa de les Tines

Vista de la Casa de les Tines (Talamanca)
© C.I.C. - Moià
Conjunt de tines, situades prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d’una vinya, dins el municipi de Talamanca (Bages).
Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…
puig de Santa Caterina
Muntanya
Turó (266 m alt.) d’origen al·luvial a la dreta del Cardener i al S de la ciutat de Manresa (Bages), amb extensa terrassa superior presidida per una torre militar aixecada el 1839 damunt les ruïnes de la capella de Santa Caterina, prop d’un monestir de monges, documentat des del segle XIII.
Excavacions realitzades en el període 2020-24 han posat de manifest l’existència de restes del segle I al V dC, d’una possible villa romana
Vilaclara
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès) que gaudí, segles enrere, d’una certa autonomia, i algun temps fou una quadra civil, que acabà integrant-se al terme i la batllia de Sant Feliu.
l’Alou

Vista del mas de l’Alou
© C.I.C. Moià
Masia
Masia del municipi de Balsareny (Bages) que té una esglesiola de Santa Margarida de l’Alou..
Sant Jeroni
Ermita
Ermita de la muntanya de Montserrat, la més alta (1.130 m alt.) i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme de Monistrol de Montserrat (Bages), sota la miranda de Sant Jeroni (1.236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell (Bages) i el Bruc (Anoia), que dona nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor.
Fou reedificada entre 1536 i 1541 i, posteriorment, el 1590 Fou destruïda el 1812 pels francesos i no es tornà a reconstruir El 1891 s’aixecà prop de les restes una capella que també es dedicà a Sant Jeroni Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església
Sant Pere de les Cigales

Aspecte de la capella de Sant Pere de les Cigales
© CIC-Moià
Capella
Caseria
Caseria i capella en ruïnes del municipi de Gaià (Bages), en una petita vall tributària, per l’esquerra, del Llobregat, vora Gramolar.
Puigberenguer
Turó
Turó (304 m damunt i a l’esquerra del Cardener) del terme de Manresa (Bages), al NW de la ciutat, que centrava una partida del mateix nom; vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna preglaciar.
El topònim surt documentat des del s XIII
el Guix
Barri
Barri del municipi de Manresa (Bages), al NE de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages, que pren el nom d’una antiga masia.
Al s XIII era del paborde de Manresa Als ss XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera
Montcabrer
Masia
Mas del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages) vinculat a les lluites feudals del castell d’Oló i que té una antiga torre de defensa.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina