Resultats de la cerca

L’edifici L’església, força reformada, encara conserva l’estructura romànica segle XII d’una sola nau rectangular i absis semicircular a llevant, illuminats per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, l’una oberta al centre de l’absis i decorada amb un motiu senzill de petits botons, i les altres dues als murs sud i oest, aquesta darrera ornada, tant per dins com per fora, amb una motllura escacada Una volta de canó apuntada cobreix la nau, i l’absis en té una de quart d’esfera La porta d’entrada és molt simple, amb dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació A les…

Les restes es troben al mig de les ruïnes del poblat medieval de Minoves

L’antiga quadra i parròquia de Sant Martí de Biure o Biure de Berguedà, que, com Valloriola, també es considera compresa dins l’entitat de població de la Guàrdia, és a prop de la riera del Pontarró i del rec de Passavant Compta amb l’església de Sant Martí Sembla que Biure fou residència de l’orde dels templers des de la segona meitat del segle XII fins que fou extingit, a la primera meitat del segle XIV L’època de les grans pestes, el segle XIV, provocà un despoblament que motivà l’agregació de Sant Martí de Biure a la parròquia de Sant Andreu de Sagàs

Situació i presentació Limita amb Cercs al SW i l’W, amb Vilada al SE i l’E, amb Castell de l’Areny a l’E i amb Sant Julià de Cerdanyola al N Els principals nuclis de població són el poble de la Nou de Berguedà, que n’és el cap, i el poble de Malanyeu L’accés a la Nou té lloc per una carretera local que surt de l’Eix del Llobregat C-16 Des del poble de la Nou surten dues carreteres una va cap a Sant Romà de la Clusa i l’altra, per l’E del pantà de la Baells, arriba a la carretera C-26 La carretera a Malanyeu també surt de l’Eix El territori, força accidentat, puja des de la vall del Llobregat…

Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona És esmentat des del 905 Fou infeudat a la família Lluçà Al final del s XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès Retornà a la baronia de la Portella al final del s XIV

L’església parroquial de Sant Martí depèn de la d’Espinalbet