L’edifici
L’església, força reformada, encara conserva l’estructura romànica (segle XII) d’una sola nau rectangular i absis semicircular a llevant, il·luminats per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, l’una oberta al centre de l’absis i decorada amb un motiu senzill de petits botons, i les altres dues als murs sud i oest, aquesta darrera ornada, tant per dins com per fora, amb una motllura escacada. Una volta de canó apuntada cobreix la nau, i l’absis en té una de quart d’esfera. La porta d’entrada és molt simple, amb dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació. A les façanes veiem una ornamentació molt austera: una cornisa senzilla als murs laterals de la nau i una altra de motllurada sota el ràfec de la teulada de l’absis. L’aparell consta de carreus de pedra sorrenca amb formes voluminoses. La capella oberta al mur nord és obra del segle XVIII, i el campanar de cadireta que corona la façana oest és una refecció posterior.
La història
Fou església parroquial fins al segle XIV, dins l’àmbit territorial del bisbat d’Urgell i del comtat de Berga. Surt documentada des del 903, data de la seva consagració pel bisbe Nantigís d’Urgell. L’any 1044 era consagrada de nou, la qual cosa pot indicar una nova construcció i el manteniment d’un nucli de població. És possible que Biure fos residència dels templers des de la segona meitat del segle XII fins a l’extinció de l’orde, a mitjan segle XIV. Al segle XVIII consta com a sufragània de la parroquial de Sagàs. Fou restaurada els anys cinquanta del segle XX.