Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Solleric
Possessió del municipi d’Alaró (Mallorca), just al límit amb el de Sóller, al vessant de sud-est de la serra de Tramuntana (puig de l’Ofre, 1191 m alt.).
Situat a la capçalera del torrent de Solleric , curs d’aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d’Alaró, Consell, Biniali per això és nomenat també torrent de Biniali , Sencelles i Costitx, s’uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d’Inca La casa en època musulmana era anomenada Xular Fou el centre del marquesat de Solleric
l’Albà
Poble
Poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), que s’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.
El nucli primitiu és anomenat l' Albà Vell o de Dalt centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà actualment enrunats, és aturonat a 797 m alt i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l' Albà Nou o de Baix
Sant Jeroni de Mallorca
Convent
Convent de monges jerònimes, situat a la part de llevant de Palma (Mallorca), entre l’antiga porta del Camp o de Santa Fe i la fortalesa dels templers.
Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge 1330, transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se'n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca L’església fou edificada entre la fi del s XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels…
estadi de Son Moix
Estadi de futbol
Estadi de futbol del Reial Club Esportiu Mallorca.
Construït el 1999, esdevingué aquell mateix any el principal camp de joc des del RCD Mallorca, que havia arribat a un acord amb l’Ajuntament de Palma dos anys abans Això permeté a l’equip deixar l’antic estadi Lluís Sitjar , inaugurat el 1945 Té una capacitat per a 23142 espectadors asseguts i disposa d’una zona de premsa amb una superfície de 1500 m 2 amb capacitat per a 300 periodistes En motiu de patrocinis, el camp també se l’ha conegut amb els noms d’ONO estadi i Iberostar Estadi, però el nom popular és el de la finca de Son Moix, on s’edificà
el Terreno
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So n’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta després, de son Catlaret i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno , a l’actual escola de Natzaret Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases la desmilitarització de la zona feu que…
Felanitx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la costa SE de l’illa.
El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…
Vilafranca de Bonany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, en es Pla.
La seva topografia és simple, com a terme típic des Pla, format de materials miocènics o oligocènics que originen sòls de bona fertilitat El torrent de sa Penya, que desguassa a llevant en el de son Vaquer, porta, com aquest darrer, aigua subàlvia relativament aprofitada La rompuda agrícola ha deixat el terme sense bosc hi resten 2 ha de pins i 145 de garrigaEls conreus, que ocupen el 87,7% de la superfície, són principalment de secà Destaquen els cereals 1 308 ha, amb rendiments de blat relativament alts, seguits de les figueres, en franca regressió, ocupen 439 ha, els ametllers 156 ha, els…
serra de Tramuntana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
Bràfim
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Montferri E, Vila-rodona i Alió N, Puigpelat W i Vilabella S S'estén a la plana de la dreta del Gaià, vers el qual s’escolen les aigües del territori, suaument ondulat La vila de Bràfim és l’únic nucli de població El nom és d’origen aràbic Balari i Jovany, i Coromines el primer fa constar un document del 959, on s’esmenta villa qui vocant ortum Abrahim fins el 1570 és conegut com Abràfim el nom de Bràfim apareix el 1578 La carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera, que enllaça al N del terme amb la C-51 de Valls al Vendrell, és la…
Cabra del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes del Pont d’Armentera NE, el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp S, de l’Alt Camp, i amb els de Barberà de la Conca i Sarral NW, de la Conca de Barberà El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i…