Resultats de la cerca
Es mostren 691 resultats
Gràcia
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a 640 m, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
pont de Goi
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont del camí de Tarragona a Lleida, damunt el Francolí, dins el terme de Valls (Alt Camp).
El 15 de febrer de 1809, durant la guerra del Francès, hi tingué lloc la important i dura batalla del pont de Goi , en la qual les forces napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr derrotaren les forces de la Junta Superior a les ordres del general Reding Amb aquesta acció les forces napoleòniques pogueren dominar tot el Camp de Tarragona
el Glorieta
Vall del riu Glorieta
© Xevi Varela
Curs fluvial (altres)
Afluent del Francolí per la dreta; neix a les muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral (Alt Camp).
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i de Vilallonga Tarragonès i desguassa al del Morell Hom n'havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i actualment l’aprofita per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu
el Lledó
Santuari
Santuari de la ciutat de Valls (Alt Camp), on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge d’alabastre trobada el 1366; és situat al passeig de Caputxins.
Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins Actualment és parròquia
tossal d’en Jordà
Cim
Cim (867 m) de l’alineació muntanyosa que separa l’Alt Camp (Figuerola del Camp) de la Conca de Barberà (Montblanc), al N de la serra de Miramar.
Fontscaldetes
Despoblat
Despoblat del municipi de Cabra del Camp (Alt Camp), a l’est del terme, a la zona muntanyosa.
serra d’Ancosa
Serra
Serra principal de la llarga línia de relleu que, des del Montagut (964 m alt.) i el puig de Formigosa (1 002 m alt..), arriba fins a la serra de Puigfred (727 m alt.), amb una orientació general de NE a SW, als límits entre l’Alt Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia.
A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat per l’Anoia, la serra de Feixes, i, pel Penedès, la serra de Font-rubí El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès
l’Alt Camp
Comarca
Comarca de Catalunya, una de les tres en què es divideix el Camp de Tarragona
.
Cap de comarca, Valls En l’ordre físic encaixa amb l’angle que formen la serra de Miramar i l’anomenat bloc del Gaià, constituïdes ambdues en la Serralada Prelitoral Catalana En l’ordre humà coincideix amb l’àrea estricta del mercat de Valls Conté una part planera formada per sediments quaternaris, els quals comprenen la major part dels termes d’Alcover, el Milà, la Masó, el Rourell, Valls, Nulles, Alió, Puigpelat, Bràfim i Rodonyà El basament miocènic, que suporta el Quaternari, apareix a gregal i a migdia, on es prolonga pel Tarragonès La part comarcal muntanyenca constitueix la perifèria…
vegueria de Tarragona
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (26.709 h [1718]), que comprenia el Camp de Tarragona, a l’W del Gaià excepte el Pont d’Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona
Mare de Déu de Montserrat
Mare de Déu de Montserrat
© JoMV
Santurari del municipi de Montferri (Alt Camp).