Resultats de la cerca

Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt

Situació i presentació És situat al sector meridional de la comarca, a la dreta del Francolí, que forma el límit oriental Termeneja amb els municipis de Valls E i N, Alcover que l’envolta pel N, W i S i la Masó SE Es comunica per carreteres locals amb la C-37 de Valls a Alcover, amb la d’Alcover a Vilallonga i per la Masó i Vallmoll amb la N-240 de Valls a Tarragona L’únic nucli de població del terme és el poble del Milà La població i l’economia Les notícies demogràfiques que ens han pervingut són escasses Tenia 8 focs el 1392, 5 el 1413, 6 el 1553, un dels quals al Mas d’en Morera, i 5 el…

Les excavacions han posat al descobert importants restes de fauna de la plataforma costanera del Triàsic mitjà, ambient caracteritzat per la poca fondària i l’aïllament de la mar per barreres d’esculls de corall Les condicions anòxiques dels sediments marins han permès, entre d’altres, la conservació d’invertebrats marins holotúrids Oneirophantites , artròpodes dels gèneres Heterolimulis , Tarracolimulis i Mesolimulis , de peixos com el crossopterigi Alcoveria i, entre els rèptils, de notosaures com ara Lariosaurus i Pistosaurus , i placodòntids com Placodus

Juntament amb el jaciment d’Alcover Alt Camp correspon a unes sorres molt fines que es dipositaren en un ambient de tipus lagoon , és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins notosaures, peixos del grup del celacant Alcoveria i de l’esturió, artròpodes primitius de la…

A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del castell i el terme…

El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus La seva antiga església parroquial Sant Llorenç depenia de la de Querol El 2008 hom identificà l’antiga entrada del recinte, i fou documentat també l’esllavissament d’un tram de muralla

Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma Extingit l’orde templer 1312, passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del s XVIII Des del s XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu Modernament ha estat abandonat la…

Travessa el terme d’Aiguamúrcia pla de Manlleu i el del Montmell Marmellar, al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès terme de Castellví de la Marca canvia la direcció W-E i agafa la N-S Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu collector prop del poble de Castellet Castellet i la Gornal

Situació i presentació Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, el Pla de Santa Maria E, Valls S, de l’Alt Camp, i Montblanc W i Barberà de la Conca N, de la Conca de Barberà S’estén als vessants sud-orientals de la Serra Carbonària, que encercla el municipi pel N i l’W i culmina al Tossal Gros o d’en Jordà de Prenafeta, a 864 m, a l’extrem nord-occidental altres altituds són 789 m, a la Cogulla, al SW, i 801 m i 776 m al N i el NE Comprèn el poble de Figuerola del Camp, cap de municipi, i l’antic poble de Miramar, ara despoblat, i fins a mitjan segle XIX integrà el nucli de Prenafeta…