Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc. El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma. Extingit l’orde templer (1312), passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del segle XVIII. Des del segle XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat. El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu. Modernament ha estat abandonat (la gent ha anat a viure al Pla). En resta l’església gòtica de Sant Cristòfol.
Vista d’una de les estructures del castell de Selma
© Fototeca.cat
Antic poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a 743 m alt., al sector oriental del terme, sota el puig de Selma (801 m alt.) presidit per les ruïnes del castell de Selma i les restes de la seva capella de Santa Maria de la Roca o del castell.