Resultats de la cerca

El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus La seva antiga església parroquial Sant Llorenç depenia de la de Querol El 2008 hom identificà l’antiga entrada del recinte, i fou documentat també l’esllavissament d’un tram de muralla

Situació i presentació És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya 874 m al punt més alt i al centre i S per la serra de la Plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut 963 m, al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l’Anoia, amb altituds de 900 m La part de la dreta del riu és…

Es troba enlairat a 675 m a la dreta del Gaià, damunt la vall del torrent de Vallespinosa Esmentat a partir del 1229, pertangué a la família Cervelló L’església era dedicada a sant Miquel

Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma Extingit l’orde templer 1312, passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del s XVIII Des del s XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu Modernament ha estat…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona NW i Montferri W i S de l’Alt Camp, Masllorenç S, del Baix Penedès, i amb els del Montmell NE i la Bisbal del Penedès E del Baix Penedès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l’esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell Comprèn el poble de Rodonyà, cap de municipi, i la urbanització de la Pineda de Santa Cristina, al sector muntanyós, compartida amb el terme municipal de la Bisbal del Penedès Rodonyà és segons Coromines un topònim d’origen romà Travessa el terme la…

Situació i presentació Limita amb els municipis del Rourell i la Masó W, separats pel Francolí, Valls W i N, Puigpelat i Nulles E, dins l’Alt Camp, i amb els de la Secuita i els Garidells S, al Tarragonès Es troba al sector meridional del terme, al límit amb el Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí frontera occidental del terme, vers el qual corren les aigües del torrent de Vallmoll o de la Fonollosa, el qual, en travessar el seu territori, s’encaixa en el sòl fins a assolir les capes aqüíferes i convertir-se en rierol La vila de Vallmoll, cap de municipi, i l’urbanització Vallmoll…

A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor…

L’església de Sant Andreu, d’origen romànic segle XII, és la de l’antic castell

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE i E, Bràfim W i Vilabella W de l’Alt Camp, Masllorenç E i Bonastre SE del Baix Penedès, i Salomó S del Tarragonès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es feu a petició dels…

El nucli primitiu és anomenat l’ Albà Vell o de Dalt centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà actualment enrunats, és aturonat a 797 m alt i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme Cal Canonjo , Masbarrat , la Caseta, el Corral Rubió i les Destres , els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’ Albà Nou o de Baix