Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Riba-roja
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de la Masó (Alt Camp), esmentat encara al s XIX.
Masmolets
Poble
Poble del municipi de Valls (Alt Camp), situat uns 4 km al N de la ciutat, a la dreta de la carretera a Lleida.
És esmentat ja al s XII
Pinyana

Restes d’una porta acabada amb un arc de mig punt del castell de Pinyana
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Querol (Alt Camp), situat al sector S del terme, a ponent del castell de Montagut.
Esmentat ja el 986, pertangué als Cervelló i passà a la branca dels Cervelló, barons de la Llacuna, al començament del s XIV Resta en peu una torre
Saburella

Una de les torres circulars del castell de Saburella
© Fototeca.cat
Castell
Masia i antic castell del municipi de Querol (Alt Camp), del qual es conserven dues torres i un gros pany de mur.
Es troba enlairat a 675 m a la dreta del Gaià, damunt la vall del torrent de Vallespinosa Esmentat a partir del 1229, pertangué a la família Cervelló L’església era dedicada a sant Miquel
Valldossera

Ermita de Valldossera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de Valldossera
) i antiga quadra del municipi de Querol (Alt Camp), al sector oriental del municipi, al límit amb el terme de Pontons (Alt Penedès), del qual és separat per la serra de Valldossera
(824 m alt.).
L’església, que depèn de la parròquia de Montagut, s’alça a la dreta de la riera de Valldossera , capçalera de la riera de Marmellar El lloc és esmentat ja l’any 992 el 1093 apareix una torre de Valldossera El terme fou adquirit el 1167 pel monestir de Santes Creus
vegueria de Tarragona
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (26.709 h [1718]), que comprenia el Camp de Tarragona, a l’W del Gaià excepte el Pont d’Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona
Selma

Vista d’una de les estructures del castell de Selma
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a 743 m alt., al sector oriental del terme, sota el puig de Selma
(801 m alt.) presidit per les ruïnes del castell de Selma
.
Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma Extingit l’orde templer 1312, passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del s XVIII Des del s XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu Modernament ha estat…
els Gaians
Antic terme, esmentat ja al s XIV, del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), a l’est del Pont d’Armentera, a l’indret on hi ha, entre altres, el mas de cal Ros dels Gaians
.
Vilardida

L’església de Vilardida
© JoMV
Poble
Poble del municipi de Montferri (Alt Camp), just al límit amb el de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli.
A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del castell i el terme…
Ramonet
Masia
Masia (cal Ramonet) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), al límit amb el de Querol, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Ramonet, esmentat el 1229 com a propietat de Ramon Alemany de Cervelló.
La seva vídua Gueraula el cedí al monestir de Santes Creus, del qual restà com a propietat