Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ruscino
Ciutat
Ciutat ibèrica i després romana que correspon a Castellrosselló, dins el municipi de Perpinyà (Rosselló).
Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen
Jonqueres
Monestir
Monestir femení (Santa Maria de Jonqueres) fundat el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres, dins el terme de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, a la dreta del Ripoll.
Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar Més tard fou…
Arraona
Antic terme que correspon al primitiu terme de Sabadell (Vallès Occidental).
Arragone o Arragona era una mansió citada als itineraris romans hom ha afirmat que correspon a un poblat ibèric situat al cim de la carena de Sant Iscle, a l’indret de l’actual santuari de la Salut de Sabadell, a l’esquerra del Ripoll, on en època romana fou bastida una important villa Prop d’aquest lloc, damunt el turó d’Arraona , que es troba a la dreta del riu Tort, vora l’aiguabarreig amb el Ripoll, hi ha les restes del castell d’Arraona , esmentat des del 961 i enderrocat ja a mitjan s XIV Des del 1039 apareix la parròquia de Sant Feliu d’Arraona, església romànica situada vora l’antiga…
Bompàs
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al Riberal, a les terrasses fluvials de la riba esquerra de la Tet.
L’economia és basada totalment en l’agricultura 675 ha conreades el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses 321 ha, arbres fruiters albercoquers 114 ha, pereres 9 ha i pomeres 9 ha El secà és dedicat a la monocultura de la vinya de 28000 a 36000 hl de vi, origen d’una cooperativa amb celler amb una capacitat superior als 30000 hl Hi ha una certa activitat ramadera 182 caps de bestiar oví, una fàbrica d’embalatges per a fruita i una empresa d’installacions elèctriques El poble 11 m alt, a la plana alluvial de la Tet, a la riba d’…
el Fort dels Banys
Nom que adoptà oficialment el municipi dels Banys d'Arles al començament del segle XIX, poc temps després de la seva constitució; el 1840 fou substituït pel d’Amélie-les-Bains.
El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670
els Banys d’Arles
Jean-Pierre Bazard (cc)
Municipi
Municipi del Vallespir, a banda i banda del Tec, situat poc abans de la confluència del riu de Montdony a ponent i que s’estén fins al serrat de la Teuleria a llevant.
Bé que no són muntanyes gaire altes, el territori és força accidentat Hi són conreats principalment arbres fruiters cirerers i pomeres La gran extensió de prats i farratges 780 ha s’explica no solament per la naturalesa del terreny, sinó també per la ramaderia cabres, ovelles i equins En la indústria destaca una papereria molt moderna, que dona feina a 200 obrers i utilitza la primera matèria local per a l’elaboració, particularment, de paper de fumar hi ha també indústria alimentària galetes i de la fusta embalatges El turisme i el comerç són, tanmateix, la principal font d’ingressos, a…
Terrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, situat en una plana suaument ondulada i drenada de N a S per diverses rieres i torrents.
Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat,…
Perpinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…