Resultats de la cerca
Es mostren 2784 resultats
pic de Bessinelles
Cim
Cim (2 503 m) de la línia de crestes que separa el sector de la vall de Querol, damunt l’estany de Lanós, a l’Alta Cerdanya, de la vall de l’Arieja, al País de Foix.
Bescanó
Ajuntament de Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte del pla de Girona amb els contraforts orientals de les Guilleries, a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la Séquia…
comtat de Besalú
Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la…
pic de Bernat Salvatge
Cim
Pic (2 423 m alt) de la serra de Madres, situat al nord del roc de Madres, dins el terme de Mosset (Conflent), a la frontera catalanooccitana.
bosc del Bèrcol
Antic bosc (del qual són restes les rouredes de Vilaclara, a Palau del Vidre) que s’estenia al voltant de Cornellà del Bèrcol (Rosselló), d’Elna a Castellrosselló, esmentat ja el 844.
Al s XVIII fou en gran part artigat, inicialment per al conreu de cereals, però a partir de la fi del segle l’antiga superfície forestal fou coberta de vinya
Bennat
Llogaret
Llogaret del municipi del Tec (Vallespir), a la Comalada, al camí del Tec a Sant Guillem de Combret.
És documentat ja el 881
castell d’Albera
Castell
Antic castell del terme municipal de Montesquiu d’Albera (Rosselló), conegut actualment amb el nom de castell de Sant Cristau
.
mas d’Albaret
Masia
Masia del municipi de Toès (Conflent), situada a 1 358 m d’altitud, damunt la riba dreta de la Tet.
Era una possessió de Cuixà, esmentada ja a l’acta de fundació d’aquest monestir, del 879
Aituà
Poble
Poble del municipi d’Escaró (Conflent), situat entre castanyers, a 880 m alt, a l’alta vall Marçana, sota el pic de les Tres Esteles.