Resultats de la cerca

Ciutat moderna, nascuda amb la industrialització Carbó i siderúrgia

Situada al SE de Honshū, és travessada de N a S pel Sumida al S s’estén al llarg de la badia de Tòquio, en una àrea edificada contínua fins a Yokohama La ciutat prosperà al segle XV, i el 1868 s’hi traslladà la capital Al segle XX ha estat reconstruïda dues vegades després del terratrèmol del 1923 i després de la Segona Guerra Mundial això no n’ha aturat el creixement el 1923 hi havia 2200000 h el 1940, 735000 h, a causa de la immigració Actualment, es beneficia de la funció administrativa, industrial un cinquè de la producció del sector, comercial i cultural i de la gran concentració urbana…

Indústries tèxtils cotó i llana Fou capital del Japó del 710 al 784, període esplendorós en el camp de les arts, conegut amb el nom de Nara no jidai període Nara Centre antiquíssim d’arquitectura i d’escultura, cal destacar-ne els temples de Hōryūji i de Hokkiji segle VII i els edificis sagrats de Kofukuji, conjunt que permet de seguir l’evolució plàstica del segle IX al XIII amb una pagoda de cinc pisos, del 1411

Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…

L’agricultura fou la base tradicional del municipi El sistema de regatge introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà aprofita les aigües de la Tet Hom conrea sobretot vinya vi de taula, i també hi ha fruiters i hortalisses La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà —d’on Bou ha esdevingut satèllit—, s’ha triplicat amb escreix des dels anys seixanta El poble 50 m alt depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà conserva les muralles al voltant del veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica i engrandida al segle XVIII, amb tres retaules barrocs

El terme, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles 2099 m alt i de la Segalissa 1808 m Prop del coll de la Llosa i prop del poble d’Aituà, hi ha un important grup de mines de ferro —un dels principals de la zona del Canigó— que han estat explotades fins el 1963, amb especial intensitat els darrers anys També hi ha mines de fluorita, localitzades al NE d’Escaró i que hom explota des del 1958 un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la Bastida d’Oleta L’activitat agrícola és minsa unes 30 ha de superfície…

La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…

La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule, procedent del…