Resultats de la cerca

La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra La situació geogràfica a l’angle més assolellat de “l’hexàgon” explica la seva vocació turística i virulència de les crisis Fins el 1963 la Llavanera fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals Des dels anys cinquanta fou, abans que l’aeroport francès de trànsit cap a Algèria, l’aeroport europeu de la Costa Brava, en competència amb el de Barcelona, massa polivalent Des del 1968, en ple…

A la seva vora dreta ha estat emplaçat l’aeroport de Perpinyà, dit aeroport de la Llavanera

Centre agrícola fruita, blat, ordi, vi i ramader Adoberies Aeroport Museu d’arqueologia

Situada al desert d’Atacama, de clima tropical sec Nucli agrícola, industrial alimentació, automòbils, electrodomèstics, comercial exporta coure, tungstè, sofre, bòrax, estany, petroli, cuirs i llana i pesquer Nus de comunicacions ferrocarril, aeroport internacional, carretera Panamericana, port franc Disputada entre Perú i Xile, fou atribuïda a aquest darrer l’any 1929

Port del nord de l’illa, al Canal de Chacao , per on exporta fusta per a la construcció i patates Pesqueries Aeroport Centre turístic Fundada l’any 1768 per Carles de Beranguer, governador de Chiloé amb el nom de San Carlos de Chiloé, des de l’any 1834 porta el nom d’Ancud

És el centre comercial internacional d’Atacama i port d’exportació de les regions mineres del nord de Xile i Bolívia coure, nitrats, sofre, argent i altres minerals les indústries locals són, en general, derivades de la mineria refineries de nitrats i sofre, sabó, pintures És també un nus de comunicacions ferrocarril i carreteres cap a Bolívia, l’Argentina i la resta del país Aeroport internacional a Cerro Moreno Universitat

El creixement demogràfic ha estat notable la població, que a començament del s XX era d’uns 55 000 h, es duplicà en 50 anys i continuà augmentant, sobretot a l’àrea metropolitana la ciutat forma una conurbació amb Talcahuano, i esdevé, així, la tercera aglomeració més important del territori Centre administratiu i comercial port i aeroport i arquebisbat Centre d’ensenyament superior Universidad de Bío Bío, fundada el 1981, i Universidad de Concepción, el 1919 Fou fundada el 1550 per Pedro de Valdivia, que l’anomenà Concepción del Nuevo Extremo Destruïda unes quantes vegades per…

És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre que vers l’E se situen els…

Una part del terme és regada amb aigua de l’Aglí La major part del terme és conreada 92679 ha Els principals conreus són els arbres fruiters 252 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1 de pereres, hortalisses 152 ha i sobretot la vinya 2278 ha És el centre d’una zona que comprèn, a més, els termes de Salses, Òpol, Baixàs i Parestortes de moscatell, conegut amb el nom de vi de Ribesaltes , que hi dedica en conjunt 8250 ha Hi ha tres empreses de transport de fruita, dues fàbriques d’embalatges i empreses de construcció i de fusteria Hi ha extracció de sorres i graves al llit de l’Aglí El 1937…

La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…