Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Wilmington
Ciutat
Ciutat de l’estat de Delaware, EUA.
Situada a la confluència del Brandywine Creek amb el Christina, és la ciutat més poblada de l’estat i un centre industrial indústries químiques i tèxtils, foneries, construccions ferroviàries, etc i comercial, afavorit per un bon port fluvial Fundada per emigrants suecs 1638, fou ocupada pels holandesos 1655, que l’anomenaren Altena, i pels anglesos 1664 Amb l’establiment dels quàquers ~1730 adquirí el títol de ciutat Eleuthère Irénée Dupont de Nemours hi fundà una fàbrica de pólvora 1802, que amb el temps esdevingué la famosa indústria de plàstics i fibres sintètiques Du Pont de…
Hollywood
(CC0)
Ciutat
Cinematografia
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, centre de la indústria cinematogràfica nord-americana.
De bon principi fou un barri de Los Angeles Des del 1907 i arran de la “guerra de les patents” desencadenada per Edison, un seguit d’industrials independents —entre els quals el capdavanter de la indústria cinematogràfica nord-americana Adolph Zukor,— s’hi establiren El primer estudi és del 1911, però no fou fins el 1923 que les productores més importants s’hi installaren Després d’un període d’esplendor, a mitjan anys cinquanta entrà en crisi amb la difusió de la televisió, amb la qual hagué de competir Els anys vuitanta i noranta rebé un impuls renovat amb el desenvolupament…
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l’esquerra de la Tet.
Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant…
província del Rosselló
Província
Nom donat per la monarquia francesa a les comarques catalanes annexades a França arran del tractat dels Pirineus (1659).
Comprenia les vegueries de Rosselló amb la sotsvegueria de Vallespir, de Vilafranca de Conflent amb la sotsvegueria de Capcir i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló Intendents de la província del Rosselló Charles Macqueron 1660-1669 Étienne Carlier 1670-1676 Germain de Beaulieu 1676-1681 Ramon de Trobat i Vinye s Perpinyà 1681-1698 Étienne de Ponts…
Prats de Molló i la Presta
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la capçalera de la comarca, l’alta vall del Tec, des de roca Colom (2.507 m alt), sota la qual hi ha les fonts del Tec, fins a l’engorjat del balç de l’Ase, poc abans del poble del Tec.
Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…
el Conflent
Comarca del Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, a l’entorn de Prada.
La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…
el Rosselló
Nom amb el qual és designada habitualment la part del Principat de Catalunya annexada a França i que constituí des del tractat dels Pirineus la província del Rosselló.
Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…
Estats Units d’Amèrica
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…