Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
veïnat de Santa Eulàlia
Veïnat
Veïnat del municipi de Fullà (Conflent), al N del cap del municipi, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia.
riu de Llescó
Riu
Afluent, per la dreta, de la Tet, que neix al roc dels Mosquits, contrafort N del Canigó.
La seva vall alta constitueix el municipi de Clerà Conflent El seu sector més baix, fins a la desembocadura al seu collector, separa els termes de Prada i els Masos
coma del Racó
Coma del Conflent, dins el municipi de Fontpedrosa, afluent, per la dreta, de la vall de Balaguer.
És separada de la vall de Carançà per una línia de crestes que des del pic de la Fossa del Gegant passa pel pic del Racó de Dalt o Gros 2 779 m alt i el pic del Racó de Baix o Petit
l’Aiguamòg
Riu
Riu de la Vall d’Aran (municipi de Salardú) que aflueix per l’esquerra al riu de Ruda, poc abans d’arribar a Tredòs.
És alimentat pels 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la riera d’Aiguamòg , a l’indret conegut com a Aigüestortes
Pomèro
Vall
Alta vall de la Vall d’Aran, del municipi de Viella, afluent de capçalera, per l’esquerra, del Joèu.
Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu
Casafabre
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana del Bulès, a la zona dels Aspres que limita amb el Conflent.
A causa de la migradesa dels recursos econòmics bosc i agricultura de secà ha estat de sempre un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló El poble és en un coster 613 m alt, a la dreta del riu del Bulès és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes Dins el terme hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix, al sector de l’esquerra del riu
Varimanha
Vall
Vall de la capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció S-N, estesa entre el tuc de Varimanha (2 620 m alt.), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera.
A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu
la Comalada
Vall del Vallespir, al vessant S del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec
Taurinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn tot el sector alt i mitjà de la vall de Taurinyà.
El sector més baix de la vall, vora el poble, és dedicat a l’agricultura 34 ha, destinades a arbres fruiters 5 ha de pomeres, pereres, presseguers i albercoquers, vinya 5 ha, hortalisses 1 ha i pastura i farratge 20 ha La ramaderia, 103 caps de bestiar cabrú i 11 de boví, complementa l’economia El poble 307 h agl 1999, turinyanencs 545 m alt es troba a la petita plana alluvial regada a l’esquerra de la riera de Lliterà, al N del terme El lloc és esmentat ja l’any 846 l’església parroquial Sant Fruitós era al s X possessió del veí monestir de Cuixà el campanar és del s XII, i la…
Montoriol
Municipi
Municipi del Rosselló, situat als Aspres, a la zona de contacte amb la plana del Rosselló, a la dreta de la Canta-rana (o riera de Sant Amanç, com és anomenada al sector de capçalera).
El sector meridional és el més alt 422 m alt al Montagut i el que té la vegetació característica dels Aspres El sector més baix, especialment el de la vall de la riera de Montoriol , capçalera del Rard, la qual neix prop d’Oms, és cobert de vinyes 89 ha, com a tots els baixos Aspres, que produeixen, especialment, vi dolç natural hom cull, també, albercocs 2 ha i patates 1 ha El poble , de poblament totalment disseminat, és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu 244 m alt, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms el 1010 era possessió del monestir d’Arles, situada a la…