Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
les Garrotxes de Conflent
Sector NW del Conflent que comprèn les valls de Cabrils
i d’ Évol
(municipis de Cauders, Censà, Ralleu, Aiguatèbia i Talau, Orellà i part del d’Oleta), que davallen del massís de Madres i aflueixen conjuntament a la Tet a Oleta.
Aquestes valls, àrides i pobres de conreus, es dediquen, bàsicament, a la cria de bestiar Experimenten un procés rapidíssim de despoblament
les Haràs
Barri
Barri de Perpinyà (Rosselló), entre la carretera de Tuïr i l’antiga de Barcelona, prop de Malloles.
Sorgí al voltant d’unes quadres per a cria de cavalls origen del nom actualment hi ha una important urbanització d’habitatges de lloguer modest A l’inici de l’èxode de la Guerra Civil Espanyola 1939 hom hi installà, aprofitant les quadres, un camp de concentració per a refugiats, que hom anomenà Servei Tècnic dels Camps, per tal com allotjà obrers especialitzats i menestrals, escollits entre els refugiats, que arranjaven les barraques dels altres camps del departament A partir del 1945 fou transformat en Centre d’Acolliment, sota el control de l’Office International des Réfugiés, on hom…
Vilanova de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector esquerre del Riberal, toca només en un punt la Tet, entre els primers contraforts del massís calcari de Calça (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial.
En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu 437 ha hom dedica 276 ha a la vinya 146 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 131 ha a les hortalisses 54 d’escaroles, 38 d’enciams, 16 de tomàquets, 4 de carxofes, 4 de julivert, 2 d’espàrrecs, 2 de patates primerenques, 1 de mongetes, 81 ha als arbres fruiters 42 de presseguers, 37 d’albercoquers, 1 de pomeres i 5 ha al farratge Hi ha una petita fàbrica d’embalatges Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment El poble vilanovins 55 m alt…
Font-rabiosa
Municipi
Municipi del Capcir, estès entre els contraforts septentrionals del massís del Carlit i la plana al·luvial de l’Aude.
El terme és drenat pel riu de Galba límit amb el terme de Formiguera i pel riu Tort límit amb el de Puigbaladó Hi ha grans extensions de bosc pi negre, pi roig i faig que ha estat explotat des de sempre i és una de les seves bases econòmiques La superfície agrícola és de 117 ha, la majoria de prats i pastures els cereals ocupen 9 ha sègol i les hortalisses 4 ha patates La cria de bestiar, molt tradicional, comprèn 95 caps de bestiar boví i 300 d’oví Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar Des de l’inici del s XX 232 h la població és en un procés de davallada constant 72 h 1982…
Sant Pere dels Forcats
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a l’extrem est de la comarca, que pertany a la conca de la Tet.
Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet que constitueixen el límit septentrional del terme, i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases 2 711 m alt, límit meridional El sector muntanyós és boscat A la plana hom conrea cereals 16 ha, de sègol, civada, ordi i blat, 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal El poble 108 h agl 1982, santperencs 1 571 m alt és aturonat, dominat per…
Sornià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, des del roc de Rosselló (1 314 m), punt culminant de la línia de crestes que limita, pel N, el Conflent, fins als colls de l’Espinàs (1 050 m) i de Ventafrida (967 m alt), límit amb la vall de la Matassa.
La superfície agrícola representa només el 7% de la del terme, amb 212 ha 4 ha d’arbres fruiters 3 de pomeres i 1 d’albercoquers, 65 de vinya 39 de les quals destinades a vi de qualitat superior, 2 ha d’hortalisses, 9 de cereals i 128 de patates i farratge Quant a la cria de bestiar, hi ha 420 caps d’oví, uns 90 de boví i 40 de cabrum Té una certa funció d’estiueig, afermada amb la installació d’una casa de repòs per a convalescents La vila 276 h agl 1982 540 m alt és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris, el Puig de Sornià i la Vila aquest és el nucli…
Formiguera
Municipi i cap de la comarca del Capcir, estès entre el pic Peric (2 870 m), al NE del massís del Carlit, i el coll de Censà, límit amb les Garrotxes del Conflent.
El terme és drenat per l’Aude límit amb el terme de Ral, que forma en aquest indret el pantà de Puigbalador, i pels rius de Lladura emissari dels estanys de Camporrells i de Galba límit amb els termes de Font-rabiosa o de Puigbalador Una gran part del terme és boscada les Pinetoses, a la vall de Galba bac de les Planes, a la de Lladura A la part més baixa del terme hi ha una gran zona de pastures comunals, a més d’extensos prats de dall, destinats al bestiar boví, principal activitat econòmica del municipi hi ha una cooperativa lletera, juntament amb l’explotació del bosc serradores Els…
Eina
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la zona axial pirinenca, que comprèn la llarga vall d’Eina, d’origen glacial, estesa des de la línia de crestes que la separa de la vall de Núria (Ripollès) —entre el pic d’Eina (2 794 m alt) i el pic de Finestrelles (2 829 m)— fins al pla de la Perxa.
La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de…
l’Argentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…
Maspujols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Maspujols és el terme més petit del Baix Camp És essencialment pla, situat al peu de la serra de la Mussara, als vessants sud-orientals del puig de Rocabruna 541 m, conegut popularment com la Feredat Envolten el terme els de les Borges del Camp W, Riudoms S, l’Aleixar E i N i Alforja NW L’altitud va des dels 201 m fins als 542 m de la Federat El terme és travessat pels barrancs de Rocabruna o el Torrent i de les Canaletes o dels Parrots, que porten les seves aigües a la riera de Maspujols, nom que rep la de la Mussara passat el poble i que fa de partió, al SE, amb el…