Resultats de la cerca

Al S s’estenia encara a la fi del segle XVIII el bosc de Vilaclara 90 ha El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787 Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà

El territori és cobert, en la major part, de boscs i garrigues La base econòmica és l’agricultura 150 ha, 79 ha de les quals són de vinya, 10 d’arbres fruiters cirerers, 12 de cereals i 35 de prats i farratge, que expliquen el reduït cens ramader 55 caps d’oví, 63 de cabrum i 4 bovins Hi ha una empresa de construcció Al terme hi ha nombrosos masos disseminats, en gran part despoblats El poble 118 h agl i 107 h diss 1982 460 m alt és situat en un planell, al vessant septentrional del puig d’Oms 589 m alt, dominant la vall de la riera d’Oms , i és bastit al voltant de l’església…

El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí 522 m alt, on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca La superfície agrícola és d’unes 470 ha Hi predomina, al secà, la vinya unes 320 ha i els cereals unes 5 ha, i al regadiu, els arbres fruiters unes 90 ha presseguers, albercoquers i les hortalisses unes 30 ha Hi ha més de 250 caps de bestiar oví L’abandonament dels conreus en aquesta zona dels Aspres a benefici del regadiu de la plana ha provocat el despoblament del…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Alforja S, Vilaplana E i la Febró NE, tots tres del Baix Camp, i amb el de Cornudella de Montsant NW i W, del Priorat El cim dit el Molló o el Mirador 915 m és a l’extrem sud-occidental del terme i forma un quadrifini entre Arbolí, Cornudella, Porrera i Alforja El municipi és al sector sud-oest de les Muntanyes de Prades, que aquí sobrepassen els 1000 m al puig de Gallicant 1009 m i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat Una bona part del terme pertany d’una manera molt clara i plenament admesa al Baix Camp, raó per la qual el…

La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…

La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…

Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…