Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
pont de Pedret
© C.I.C - Moià
Pont
Construcció i obres públiques
Pont gòtic sobre el riu Llobregat que dóna accés a Sant Quirze de Pedret (Cercs, Berguedà).
Prop del pont hi ha indicis d’un altre pont més antic
serra Gallinera
Serra
Contrafort N del pic de la Dona, que separa les valls de Carançà i de Mentet (Conflent).
el Castellet
© Fototeca.cat
Història
Portal principal de les fortificacions de Perpinyà (Rosselló), fet construir des del 1368 per l’infant Joan, governador general de Catalunya-Aragó.
És fet de maons i forma dues torres amb esperons Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona Lluís XI de França, durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el feu arranjar i hi afegí 1477-83 el petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona hi foren empresonats alguns patriotes catalans i, després de l’annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674 Carles de Llar, Manuel Boixó, Francesc Puig, Maria Guitard, entre d’altres, abans d’ésser torturats i executats Durant la…
Jonqueroles
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellestar de la Frontera (Fenolleda), enlairat a l’E del poble, que era centrat per l’antiga església parroquial de Sant Bartomeu, edifici en part preromànic fa temps arruïnat.
Donà nom fins al s XIV al terme de Bellestar, antic castell de la seva jurisdicció parroquial
la Perxa
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), al coll de la Perxa.
El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de…
Sant Jordi del Carner
Església
Església del municipi de Ceret (Vallespir) situada entre la vila i Morellàs, a l’antic pla del Carner
.
El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria No té culte i es troba abandonada
Òpol
Poble
Poble i cap de municipi d’Òpol i Perellós, al Rosselló (171 m alt).
És situat al peu del coll de la Savina i de l’antic castell d’Òpol , aturonat a 400 m alt, d’origen romà, però refet i poblat per Jaume I que li donà el nom de Salvaterra el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França, i constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i des del s XVI de Salses, fins al tractat dels Pirineus 1659
la Platja d’Argelers
Barri
Barri marítim de la vila d’Argelers (Rosselló), estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al S (que el separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al N.
Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha A l’estiu dóna allotjament a més de 100 000 persones a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler d’habitants
Sant Pau de Pinós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.
El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina