El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior. Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç. Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges. Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII; després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou restaurat. El 1682 Lluís XIV l’uní al reial orde del Carme i Sant Llàtzer de Jerusalem i el 1696 donà les seves rendes a l’hospital de pobres de Perpinyà. Fou secularitzat i, venut el 1807, fou destruïda l’església i l’hospital. A la Cabanassa es guarda una imatge del s XVII amb el nom de Santa Maria de la Perxa, protectora dels viatgers.