Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Cervera de la Marenda
Cervera de la Marenda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb l’Alt Empordà, a la façana marítima de la Marenda, des de la cala de Terrimbou fins passat el cap de Cervera.
Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes espanyola i…
Biafra
Biafra Un soldat veterà arenga els seus companys abans d’entrar en combat durant la guerra de 1966-70
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom que prengué l’antiga regió Oriental de Nigèria (76 364 km 2
), en declarar-se independent el 30 de maig de 1967.
En el rerefons de la secessió i de la guerra subsegüent hi havia els enfrontaments interètnics, aguditzats des de la independència de Nigèria 1960 Aquests enfrontaments els protagonitzaven principalment, per una banda, els haussa, ètnia musulmana que ocupa especialment el Nord de Nigèria i que detenia el control de l’estat i, per l’altra, els ibo, ètnia predominantment catòlica que es concentrava a la regió litoral Est El conflicte es desencadenà amb el cop d’estat del general Yakubu Gowon juliol del 1966 i la negativa del governador de la regió Oriental, general Chukwerneka O Ojukwu, a…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…