Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
la Pava
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera
.
L’església és dedicada a sant Alexandre hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Oltrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir
Glorianes
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb els Aspres del Rosselló, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (anomenada també riera de Glorianes) i de les Croses, des de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes (que corona el santuari d’aquest nom) fins a la serra de Miralles.
Els colls de Montportell límit meridional del terme, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bolès L’agricultura és nulla les 78 ha de superfície agrícola són de pastures i farratge El cens ramader es limita a 354 caps d’oví i 41 de cabrum Hi ha claps de bosc La precarietat de l’agricultura i de la ramaderia ha provocat la despoblació gairebé total Dins el terme hi ha quinze fonts d’aigües medicinals ferruginoses, amb temperatures entre 11 i 18°C El poble 792 m alt és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes L’església parroquial és dedicada a sant …
Font-rabiosa
Municipi
Municipi del Capcir, estès entre els contraforts septentrionals del massís del Carlit i la plana al·luvial de l’Aude.
El terme és drenat pel riu de Galba límit amb el terme de Formiguera i pel riu Tort límit amb el de Puigbaladó Hi ha grans extensions de bosc pi negre, pi roig i faig que ha estat explotat des de sempre i és una de les seves bases econòmiques La superfície agrícola és de 117 ha, la majoria de prats i pastures els cereals ocupen 9 ha sègol i les hortalisses 4 ha patates La cria de bestiar, molt tradicional, comprèn 95 caps de bestiar boví i 300 d’oví Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar Des de l’inici del s XX 232 h la població és en un procés de davallada constant 72 h 1982 font-…
les Injúries
Església
Santuari (la Mare de Déu de les Injúries) de la vila de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), radicat a l’esglèsia de l’antic convent de caputxins de Sant Sebastià.
La imatge, segons la tradició, havia estat donada a la població per Jaume I i sofrí vexacions en una incursió musulmana És patrona de la vila
Tuïr
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona de la plana nestesa entre els Aspres (l’extrem occidental del terme és accidentat pels vessants dels darrers contraforts d’aquest massís) i el Riberal (el sector septentrional del terme és regat pel sistema de canalitzacions de la Tet a través del canal de Perpinyà i el canal de Tuïr, derivat del canal de Corbera).
De les 1 578 ha de conradís, la major part són dedicades a la vinya 1 079 ha, 685 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha 256 ha de fruiters 167 de presseguers, 85 d’albercoquers i 4 de pomeres, 91 ha d’hortalisses 46 d’escaroles, 19 de tomàquets, 16 d’enciams, 2 de julivert, 1 d’espàrrecs, 1 de llegums i 1 de fruits primerencs i 1 ha de cereals La ramaderia de bestiar oví 257 caps complementa l’economia L’activitat industrial, tradicionalment centrada en la terrisseria poals i en la fabricació de paper i botes, és dedicada, actualment, a la producció del…
Callosa d’en Sarrià
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als vessants del Sistema Prebètic oriental.
El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’ambdós rius a…
el Rosselló
Nom amb el qual és designada habitualment la part del Principat de Catalunya annexada a França i que constituí des del tractat dels Pirineus la província del Rosselló.
Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…