Resultats de la cerca

Fou un centre de fabricació a gran escala de terra sigillada, que estigué en funcionament des de principi del s I dC fins a mitjan s II dC, i exportà els seus productes a una gran part de l’Occident romà Ha proporcionat importants informacions sobre la tecnologia de fabricació ceràmica i també s’hi ha pogut estudiar l’organització de la producció, gràcies a la troballa de documents comptables relatius al nombre de peces fabricades i la presència de grans forns de fins a 80 m 3 de capacitat, sens dubte utilitzats per diversos ceramistes, cosa que feia imprescindible l’ús de…

S'hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc

S'hi troba el centre de ceràmica de Sant Vicenç i el liceu Jean Lurçat

El territori, intensivament conreat, és dedicat gairebé exclusivament a les vinyes 1 074 ha, 1 030 el 96% de les quals a vins de denominació d’origen controlat i 965 a vins de qualitat superior Hi ha una petita extensió de fruiterars i d’hortalisses Cooperativa agrícola amb uns 40 000 hl de capacitat magatzems de venda i elaboració de ceràmica, de mobles i empresa de construcció Travessen el terme de s a N la carretera i l’autopista El poble 43 m alt és al voltant de l’església parroquial, romànica s XI i XII

El terme és drenat, a més, per la riera del Soler Una bona part del territori és regat amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme La superfície agrícola és de 661 ha, amb 317 d’arbres fruiters 281 de presseguers, 36 d’albercoquers, 226 de vinya, 156 d’hortalisses, 4 de cereals i 2 de farratge La principal activitat industrial és la ceràmica bòbiles i teuleries El poble 1 552 h agl 1982, feliuans, feliuencs o santfeliuencs 90 m alt és situat a la plana alluvial de la dreta de la Tet, a poca distància del riu…

El sector nord del terme, suau i ondulat, s’eleva cap al sud, als contraforts de la serra, ocupada per boscs de pins El terme és travessat pel riu Mata Hi predomina el secà vinya per al raïm de taula, oliveres, garrofers, cereals El regadiu inclou sobretot cereals i hortalisses i arbres fruiters La propietat, molt repartida, és d’explotació directa Hi ha granges de porcs La població, que es mantingué estacionària des de mitjan s XIX en un miler d’habitants, ha experimentat una minva gradual La vila 699 h 2006, belgidans , 286 m…

Els conreus ocupen la meitat del terme El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous arbres fruiters, hortalisses, tarongers Al secà, predominant, hom conrea la vinya 600 ha, en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals 100 ha i olivera 80 ha Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura La indústria ceràmica hi té una gran tradició el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de…

El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…

Aquest sector muntanyós una quarta part del territori és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al pla i els conreus són gairebé tots de secà vinya 625 ha per a raïm, cereals, arbres fruiters i melonars Només hi ha 80 ha de regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua del riu Clariano És tradicional la fabricació de vidre i també la de ceràmica la del vidre ha pres nou impuls des del 1950 i s’han establert indústries de plàstics, de la fusta, de bijuteria, etc, amb algunes grans fàbriques que utilitzen mà d’obra dels pobles propers El 75% de la població…

Fou excavada vers el 1925 per F Ponsell, d’Alcoi, i publicada per J San Valero 1950 Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València