El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres al·luvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec; la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos. Hom conrea bona part del terme. La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme. Elna és un centre comercial molt actiu. El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de centre rural pot esdevenir vila satèl·lit de la gran conurbació perpinyanesa. La població augmentà progressivament al llarg del segle XX gràcies a la immigració atreta per la manca de mà d’obra als treballs del camp (una tercera part dels habitants són forasters); en 1950-60 hi hagué un predomini de catalans del sud de l’Albera, però des d’aleshores la majoria són algerians i també gitanos.
La ciutat (8.275 h [2012]; 39 m alt) és dalt un dels turons del centre del terme; comprèn dos sectors, la Vila Alta i la Vila Baixa, circumdats per un recinte de muralles cadascun, bastides al segle XII i inutilitzades per ordre de Lluís XIV el 1680. A la Vila Alta hi ha el monument més notable de la ciutat, la catedral d’Elna, amb un claustre excepcional, que estatja un museu monogràfic d’Elna, amb les troballes de les excavacions; de l’antic palau episcopal només romanen les ruïnes, i tampoc no s’han conservat els casals de les altes dignitats eclesiàstiques; resta, molt reformat, l’antic hospital; a la capçalera de la catedral s’obre l’esplanada de les Garrafes, amb el monument als morts, de Maillol. A la Vila Baixa hi ha l’església de Sant Jaume i la necròpoli romana i paleocristiana. Fora del nucli antic, hi destaca la Maternitat d’Elna.
La tradició històrica havia fet d’Elna l’hereva de la ciutat preromana d'Illíberis, la localització de la qual fou feta el 1948, amb les primeres excavacions. L’origen de l'