Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
els Córrecs
© Fototeca.cat
Capella
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs
annexa a la catedral de Perpinyà Sant Joan el Vell
).
Corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar al s XII, hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat
Malloles
Barri
Antic poble
Antic poble i actual barri al S de la ciutat de Perpinyà.
Esmentat ja al segle X, es despoblà durant el segle XIV, a benefici de Perpinyà L’església de Santa Maria és documentada el 1155 al segle XIII era una localitat fortificada prou important el 1241 Jaume I hi feu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l’esquerra de la Tet.
Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant…
Pontellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana que s’estén de Perpinyà als Aspres, a l’esquerra del Rard, límit oriental del terme.
El sector de llevant, que centra el poble de Nils, és drenat per la Canta-rana A la resta, l’aigua derivada del canal de Perpinyà rega alguns horts Hi ha unes 1 300 ha conreades, dedicades a la vinya gairebé en la seva totalitat Hom elabora vins amb denominació d’origen controlat Hi ha també fruiterars presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres i hortalisses escaroles, carxofes i julivert El poble és situat a 101 m alt, a banda i banda de la carretera de Perpinyà a Ceret per la part de Llauró Dins el terme hi ha, a més, l’antic priorat de Sant Nicolau d'…
vegueria de Rosselló
Història
Antiga demarcació administrativa de Catalunya del Nord centrada en la vila de Perpinyà.
El càrrec de veguer del Rosselló és testimoniat des del 1139, sota el govern de Gausfred III per al comtat del Rosselló exclosos, per tant, el Vallespir i l’Alt Rosselló i era exercit per Berenguer de Saguàrdia, que encara el detenia el 1172 quan el comtat fou annexat al de Barcelona, i es mantingué en el càrrec fins a la seva mort, el 1174, amb el nom de veguer de Perpinyà La vegueria de Rosselló s’uní, sota el govern dels reis de Mallorca, amb la de Vallespir i amb el territori d’Illa, que fins el 1309 pertanyia a la de Conflent Tanmateix la sotsvegueria de Vallespir, que sorgí com a…
Castellrosselló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perpinyà (Rosselló), a l’E de la ciutat, a la dreta de la Tet.
És l’emplaçament de l’antiga ciutat iberollatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum o Castellum Rossilio 927, del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990 Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del s XI Al darrer quart del s XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou…
Cabestany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana vitícola de l’est de Perpinyà, entre els cursos de la Tet i del Rard, en una antiga zona pantanosa.
A part petites zones de regadiu, on són conreats arbres fruiters i hortalisses, la vinya pren un caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona anomenada Rosselló dels Aspres, i un vi dolç natural dins la zona dels Costers de l’Alt Rosselló en la qual ocupa un dels primers llocs, amb una producció de 12 154 hl 1961 La cooperativa vinícola fou creada el 1947, i té un celler de 13000 hl de cabuda La població, que s’havia triplicat entre el 1836 i el 1911 1 553 h, restà reduïda a 949 h el 1946, però a partir d’aleshores tornà a augmentar, a causa de la proximitat de la…
el Riberal
© Fototeca.cat
Plana al·luvial de la vall de la Tet, al Rosselló, entre el coll de Ternera (límit amb el Conflent) i l’aglomeració de Perpinyà, ja en plena plana rossellonesa.
El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de Corbera de…
torrent de la Llavanera
Riu
Afluent, per la dreta, de l’Aglí; neix al SE del massís calcari de Pena, separa els termes de Perpinyà i Ribesaltes, passa per Pià i desemboca al seu col·lector vora Clairà.
A la seva vora dreta ha estat emplaçat l’aeroport de Perpinyà, dit aeroport de la Llavanera
l’Eula
Abadia
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble del Soler (Rosselló), a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfreda.
Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament…