Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
el Conflent
Comarca del Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, a l’entorn de Prada.
La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…
torre de Goà
Història
Antiga torre medieval, arruïnada, situada al cim de la serra que separa les valls de Saorra i de Cadí, al sector N del massís del Canigó.
la Tet
© Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló, al Conflent, al Capcir i a l’Alta Cerdanya.
Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament…
Canigó
© Fototeca.cat
Massís orogràfic dels Pirineus, el més oriental dels que depassen els 2.000 m.
El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…
Pi de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent que forma la part més alta de la vall de Saorra, estesa des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (pic de la Mort de l’Escolà, 2 463 m alt; les esquerdes de Rojà, la collada Verda, 2 321 m, i el pla Guillem) i al sector SW del massís de Canigó.
Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m bosc de la Vila, de Secallosa La superfície agrícola es limita a 119 ha, de les quals 112 són de pastures i farratge Els conreus es localitzen al N del terme, a la vall de Rojà 5 ha d’arbres fruiters pomeres i pereres, 4 ha de…
el Rosselló
Nom amb el qual és designada habitualment la part del Principat de Catalunya annexada a França i que constituí des del tractat dels Pirineus la província del Rosselló.
Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…