Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
Sàlit
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent per l’esquerra del riu d’Aravó.
Salelles
Exterior de l’església parroquial de Sant Esteve de Salelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana, al SE de Perpinyà, entre la Fossella (petit curs d’aigua que el separa de Cabestany), al N, i el Rard, al S.
Una gran part del terme és coberta de vinya, que constitueix la principal font de riquesa 309 ha, 247 de les quals destinades a l’elaboració de vi dolç de qualitat superior hi ha un important celler cooperatiu 30 000 hl de capacitat Els arbres fruiters 67 ha d’albercoquers, 21 de presseguers, 2 de pomeres i 1 de pereres, i les hortalisses 36 ha completen la producció agrícola Hi ha una fàbrica d’embotits i la seu d’una de les empreses més importants de construcció de la Catalunya del Nord El poble 2 273 h agl 1982 15 m alt és situat a poca distància a l’esquerra del Rard, al voltant de la…
la Sajonia de Conflent
Història
Antiga demarcació reial (sajonia) del Conflent, que comprenia els llocs de Serdinyà, que n’era el centre, i els de Flaçà, Marinyans, Joncet i la Guàrdia.
la Sagristia
Barri
Barri del municipi dels Masos (Conflent), al SE de la vila de Prada.
L’antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà
Sabardà
Història
El més antic dels dos castells de Fenollet (Fenolleda), al S del poble, probablement el primitiu castell de Fenollet esmentat al sXI.
Ruscino
Ciutat
Ciutat ibèrica i després romana que correspon a Castellrosselló, dins el municipi de Perpinyà (Rosselló).
Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen
el Ròvol
Riu
Riu del Rosselló, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montoliu de Perellós, al terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Aglí, poc abans de Ribesaltes
el Roure
Vista del Santuari del Roure
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Roure
) del municipi de Tellet (Rosselló), al SE del poble.
comtats de Rosselló i Cerdanya
Història
El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…