Resultats de la cerca

El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…

L’antiga església és dedicada a sant Vicenç El lloc és esmentat el 1163 com a possessió del monestir de Sant Martí del Canigó

El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…

La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N…

Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…

El sector meridional del terme, als vessants de la collada de les Cireres, és boscat d’alzines i roures La superfície agrícola és de 145 ha, amb 53 ha d’arbres fruiters presseguers, cirerers, pomeres, albercoquers, 72 ha de vinya, 14 ha d’hortalisses enciams i 12 ha de pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola El poble 347 m alt es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec La seva església parroquial de Santa Maria correspon a l’antic priorat d'Espirà de Conflent hi ha restes de l’antic clos emmurallat s XIV Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall

És drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç Els conreus 83 ha de prats i arbres fruiters, especialment pomeres són al fons d’aquestes valls la resta és ocupada per matollar i per alguns rodals de bosc La ramaderia hi és quasi inexistent Hi ha un jaciment de talc El poble 336 h agl i 61 h diss 1982 534 m alt és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó D’origen romà, a l’alta edat mitjana esdevingué residència dels comtes de Cerdanya, a partir de Guifré II, que hi posseïa una important propietat El castell o palau dels comtes és…

Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…

La ramaderia de bestiar boví 273 caps, aprofitats per a llet i carn, la principal activitat econòmica, condiciona els conreus 150 ha 128 ha són de prats i farratge, 16 ha de cereals blat, ordi i sègol i 1 d’hortalisses Hom hi ha installat una fàbrica de formigó El poble 1 206 m alt és situat a la confluència dels esmentats rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur centre de la baronia d'Ur i per l’església parroquial Sant Martí, edifici romànic modificat al s XVIII, que conserva una gran pica baptismal del s XII, amb decoració escultòrica,…