Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
riera de Callau
Riera
Afluent de la Tet, per l’esquerra.
Es forma a Conat per la unió de les rieres de Noedes i d’Orbanyà, i desguassa prop de Prada Conflent
Callastre
Caseria
Caseria del municipi d’Estavar (Alta Cerdanya), a 1320 m d’altitud, als contraforts meridionals del pla de la Perxa.
El canal de Callastre , que pren l’aigua del riu d’Eina, rega el terme de Sallagosa i desemboca al Segre prop de Bajanda
Càldegues
Càldegues
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 153 m alt) del municipi de la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya), a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, al llarg de l’antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà.
L’església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que el decoraven, a més d’un fragment de l’antic retaule gòtic del s XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del s XVII Fou annexat a la Guingueta el 1973 Dins l’antic terme hi ha, també, el poble d'Oncés
mas de Jau
Masia
Masia del municipi d’Estagell (Rosselló), a l’esquerra de l’Aglí, a l’entrada de l’estret de Cabanac.
Havia estat una granja del monestir de Clariana o de Jau
coll de Jau
Depressió (1 513 m) de la serralada que separa el Conflent (vall de la Castellana) de la comarca occitana del País de Salt, entre el massís de Madres (pic de la Gleva, 2 024 m), al SE, i el tuc Dormidor (1 845 m), al NE.
Al vessant conflentà hi ha les restes dels antics monestirs de Clariana o monestir de Jau i de Corbiac i de la torre Mascardà
riu de Jardó
Riu
Afluent de la Tet per la dreta.
Neix al pla de la Perxa, dins el terme de Sant Pere dels Forcats Alta Cerdanya, i desemboca al seu collector entre Fetges i la Cassanya Amb el nom de coll de Jardó ha estat conegut també el coll de la Perxa
coma de l’Infern
Coma
Vall del Conflent, dins el terme de Fontpedrosa, afluent de la vall de Carançà per la dreta, que s’estén des del pic de l’Infern
(2 860 m) a la línia de crestes que separa la vall del Freser (Ripollès) de la de la Tet (Conflent).
A la capçalera de la coma hi ha els estanys de l’Infern
Illiberis
Nom del poblat ibèric que correspon a l’actual Elna (Rosselló).
les Illes
Església
Poble del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), a la vora dreta del riu de les Illes, al voltant de l’església parroquial.
Al segle XIX es feu famós com a base de l’actuació de trabucaires banda de les Illes Formava municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia també el llogaret de la Selva i l’antic terme de l'Arbregròs i la urbanització residencial dita Superlesilles
Illa
Panoràmica d’Illa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’extrem oest del Riberal, a la vall de la Tet, estès entre els Aspres, al S, i el massís muntanyós granític, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, al N, i accidenta el sector septentrional del terme.
Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del…