Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
Jonqueroles
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellestar de la Frontera (Fenolleda), enlairat a l’E del poble, que era centrat per l’antiga església parroquial de Sant Bartomeu, edifici en part preromànic fa temps arruïnat.
Donà nom fins al segle XIV al terme de Bellestar, antic castell de la seva jurisdicció parroquial
Joncet
Llogaret
Llogaret del municipi de Serdinyà (Conflent), a l’esquerra de la Tet, entre la Bastida d’Oleta i el cap del municipi.
A l’església hi ha una interessant pica d’aigua beneita
Jóc
Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII El retaule de…
veïnat de Joanpere
Veïnat
Veïnat del municipi de Queixàs (Rosselló), entre l’església parroquial i el santuari del Coll, bastit al segle XV sobre les restes romàniques de Santa Maria del Coll.
mas de Jau
Masia
Masia del municipi d’Estagell (Rosselló), a l’esquerra de l’Aglí, a l’entrada de l’estret de Cabanac.
Havia estat una granja del monestir de Clariana o de Jau
coll de Jau
Depressió (1 513 m) de la serralada que separa el Conflent (vall de la Castellana) de la comarca occitana del País de Salt, entre el massís de Madres (pic de la Gleva, 2 024 m), al SE, i el tuc Dormidor (1 845 m), al NE.
Al vessant conflentà hi ha les restes dels antics monestirs de Clariana o monestir de Jau i de Corbiac i de la torre Mascardà
riu de Jardó
Riu
Afluent de la Tet per la dreta.
Neix al pla de la Perxa, dins el terme de SantPere dels Forcats Alta Cerdanya, i desemboca al seu collector entre Fetges i la Cassanya Amb el nom de coll de Jardó ha estat conegut també el coll de la Perxa
Ix
Poble
Poble i antic cap de municipi de la Guingueta d'Ix, a 1 154 m d’altitud, a l’esquerra del Segre, a l’extrem de la segona terrassa fluvial.
Esmentat ja al segle IX, al segle XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l’estiu Decaigué amb la fundació de Puigcerdà per Alfons I 1177 L’església de Sant Martí és un notable exemplar romànic conté un Sant Crist romànic de la primera meitat del segle XIII, un retaule gòtic de Sant Martí del segle XVI i una talla de la Mare de Déu, romànica, traslladada a Puigcerdà per ordre del rei contra la voluntat de la població d’Ix recuperada el 1858 Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de Sant Martí
Iravals
Poble
Poble del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), situat a la vall de Querol, a la dreta del riu, aigua avall de la Tor.
L’antiga església parroquial de Sant Fruitós, esmentada ja al segle IX, romànica, ha estat restaurada modernament conté el notable retaule gòtic de Santa Marta, de Ramon Destorrents, i un crucifix romànic, també restaurat
coma de l’Infern
Coma
Vall del Conflent, dins el terme de Fontpedrosa, afluent de la vall de Carançà per la dreta, que s’estén des del pic de l’Infern
(2 860 m) a la línia de crestes que separa la vall del Freser (Ripollès) de la de la Tet (Conflent).
A la capçalera de la coma hi ha els estanys de l’Infern