Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
la Pava
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera
.
L’església és dedicada a sant Alexandre hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Oltrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir
Sant Salvador de Cirà
Monestir
Petit monestir benedictí situat en el terreny pantanós dins el municipi de Trullars (Rosselló), entre Pontellà i Vilamulaca.
Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151 El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246 El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes No hi roman cap resta notable Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit
els Córrecs
La Mare de Déu dels Córrecs , a Perpinyà
© Fototeca.cat
Capella
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs
annexa a la catedral de Perpinyà Sant Joan el Vell
).
Corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar al s XII, hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat
Rià i Sirac
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, al sector occidental de l’anomenada cubeta de Prada.
A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una fàbrica d’…
la Fenolleda

Comarca de la Catalunya del Nord.
La geografia És la de més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a ponent del tuc Dormidor, i el de les Colomines 699 m, via directa de Sant Pau de Fenollet a Prada Les valls tendeixen…
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…