Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
banys del Voló
Els jardins dels banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc
Prunyanes
Prunyanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a l’esquerra de la Bolzana, entre les Corberes (pic Paradet, 900 m alt), que el separen del Perapertusès (Llenguadoc), i el riu, en part límit meridional del terme.
Gran part del terme és boscat El principal conreu és la vinya 84 ha, principalment dedicada a la producció de vi de taula Hi ha una cooperativa El poble 62 h agl 1982 403 m alt és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas No hi ha restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom El terme inclou les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt
Prats de Sornià

El poble de Prats de Sornià, dominat per l’alta torre del seu antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès al vessant oriental del coll de Ventafarina, fins al curs de l’Adasig, al SE, i la vall de la Matassa, al NE.
Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines La superfície agrícola es redueix a 129 ha Predomina la vinya, i hom produeixen vi amb denominació d’origen hi ha també petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters, cereals, farratge i prats Hi ha bestiar oví i cabrú Són nombroses les segones residències El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a 634 m alt vora el còrrec de la Solana, al costat d’una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una torre quadrangular Al s XII és esmentada una família Prats del 1396 al 1410 és documentat que…
Jújols

Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, que s’estén a la riba esquerra del riu fins als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m).
El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m alt és al sud del terme,…
Sant Marçal
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres, en contacte amb el Vallespir, des dels contraforts orientals del massís del Canigó (Torre de Vetera, 1439 m alt) fins a la confluència de la Ribera Ampla (dins la conca de capçalera del qual es troba gran part del terme) amb la riera de Sant Marçal (o de Calbell), límits oriental i meridional.
A ponent, més enllà del puig del Còrrec 1074 m alt i de la collada del Pou 896 m alt, el municipi comprèn el vessant de la dreta de l’alta vall del Bulès riu que constitueix el límit occidental El sector més alt del terme és boscat bosc de Sant Marçal , comunal alzinar, roure martinenc, bosquines i landes La superfície agrícola és de 264 ha, 254 de les quals són ocupades per prats i farratge hi ha 3 ha d’arbres fruiters pomeres i presseguers, 1 ha de vinya, 1 d’hortalisses i 1 de fruita primerenca La ramaderia, després d’una certa davallada, s’ha recuperat 521 caps de bestiar oví el 1980 El…
Parestortes
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana, als turons que separen les conques de l’Aglí i de la Tet.
És drenat pels còrrecs de la Llavanera límit amb el terme de Perpinyà i de la Llobera, afluents per la dreta de l’Aglí, i per l’agulla d’en Francó L’economia és agrícola i basada sobre la viticultura Hom conrea 644 ha, 574 de les quals de vinya, que produeixen vi amb denominació d’origen controlat Hi ha 47 ha d’albercoquers i 4 d’hortalisses enciams, escaroles i tomàquets La ramaderia complementa l’agricultura amb 178 caps de bestiar oví i algunes cabres Hi ha una fàbrica de fusteria i una important empresa de construccions i transports El 1975 hi havia 692 h i el 1982, 865, augment degut a…
Nefiac
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector W de la plana rossellonesa, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet, aigua avall d’Illa.
El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l’Aglí, i s’hi localitzen conreus de secà, sobretot vinya, sovint productora de vi de qualitat superior El còrrec de la Cogullada davalla de la Jaça fins a Ventafarina Les hortalisses i l’arboricultura són al sector meridional, que travessa parallelament a la Tet el riu de Bolès L’economia és agrícola Hi ha 506 ha conreades Els fruiters ocupen 243 ha, 240 de les quals són de presseguers en progressió i 2 d’albercoquers Segueix la vinya amb 225 ha en regressió, 187 de les quals…