Resultats de la cerca

El conreu de la vinya és la principal activitat econòmica els seus productes duen les denominacions d’origen controlat Els arbres fruiters ocupen 6 ha albercoquers La ramaderia té un cens d’uns 150 caps d’ovins La població tingué un augment considerable al segle XIX 641 h 1846 i inicià aleshores una sèrie d’alts i baixos amb poques excepcions s’ha mantingut durant el segle XX per damunt dels 600 h El poble 644 h agl i 26 h diss 1982 140 m alt és a l’indret de l’antic castell de Forques , a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard, a l’indret…

Hi predomina la viticultura de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185 Hi ha, a més, 28 ha de fruiters presseguers, cirerers i albercoquers i 36 ha d’hortalisses La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers El poble 30 m alt, esmentat ja al segle X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà Fou centre de la baronia d’Ortafà , jurisdicció senyorial posseïda ja al segle XII pel llinatge homònim A la segona meitat del s XIII passà dels Hortafà als Durban al principi…

El terme és drenat pel riu de Galba límit amb el terme de Formiguera i pel riu Tort límit amb el de Puigbaladó Hi ha grans extensions de bosc pi negre, pi roig i faig que ha estat explotat des de sempre i és una de les seves bases econòmiques La superfície agrícola és de 117 ha, la majoria de prats i pastures els cereals ocupen 9 ha sègol i les hortalisses 4 ha patates La cria de bestiar, molt tradicional, comprèn 95 caps de bestiar boví i 300 d’oví Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar Des de l’inici del s XX 232 h la població és en un procés de davallada constant 72 h 1982 font-…

És drenat pels còrrecs de la Llavanera límit amb el terme de Perpinyà i de la Llobera, afluents per la dreta de l’Aglí, i per l’agulla d’en Francó L’economia és agrícola i basada sobre la viticultura Hom conrea 644 ha, 574 de les quals de vinya, que produeixen vi amb denominació d’origen controlat Hi ha 47 ha d’albercoquers i 4 d’hortalisses enciams, escaroles i tomàquets La ramaderia complementa l’agricultura amb 178 caps de bestiar oví i algunes cabres Hi ha una fàbrica de fusteria i una important empresa de construccions i transports El 1975 hi havia 692 h i el 1982, 865, augment degut a…

Les terres són regades, en part, amb aigua procedent de l’agulla de la Mar Els principals conreus són els fruiters sobretot presseguers, que ocupen unes 250 ha La vinya és encara important unes 100 ha, el 50% de les quals són dedicades a vins de qualitat Destaca també la producció d’hortalisses, gran part en règim d’hivernacle El 1982 entrà en servei l’Institut Agrícola El poble 13 m alt és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial SantPere Era, probablement, una villa romana dins l’àmbit de la ciutat d’Elna hom incrustà a la façana de l’…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…

La superfície agrícola és de 212 ha, 120 de les quals són destinades a arbres fruiters presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres, 72 ha a vinya, i 24 ha a hortalisses enciams i escaroles Hi ha una cooperativa de fruita i hortalisses i una cooperativa vinícola El poble 307 h 1982, marquixanencs 272 m alt és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, al voltant de l’antic castell de Marquixanes El lloc és esmentat el 1007 el 1035 el comte Guifré donà l’alou de Marquixanes al monestir del Canigó El rei Alfons I autoritzà l’abat del Canigó a construir-hi un…

El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià L’agricultura és la principal activitat econòmica del municipi gràcies a la canalització de l’aigua del Bolès i de la Tet canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà La superfície agrícola és de 367 ha els arbres fruiters ocupen 104 ha 84 de presseguers i 20 d’albercoquers, la vinya, 204 ha 58 que produeixen vi amb denominació d’origen controlat, les hortalisses, 74 ha 25 d’enciams, 31 d’escaroles, 9 de tomàquets, els cereals i el farratge ocupen 1 ha cadascun La ramaderia consta de 205 caps de bestiar oví El poble 423 h agl 1982,…

Drena el terme el torrent del Boixar, afluent de l’Aglí el sector oriental és cobert de bosc bosc de Lo Cabridó i de Los Lhobats La superfície agrícola és de 135 ha, dedicades bàsicament a la vinya 127 ha amb denominació d’origen controlat Produeix anualment uns 10 000 hl de vi de qualitat superior de 12 a 14° a base de garnatxa, macabeu, moscatell i carinyena Hi ha una cooperativa vinícola Quant al feldespat, n'és un dels grans centres productors de la vall de l’Aglí hom el destina a la fabricació de vidre Saint-Gobain, de porcellana Llemotges i de rajola El poble 80 h agl 1982 280 m alt és…

La vinya 255 ha, 131 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, els conreus d’hortalisses 228 ha, 99 de les quals d’escaroles, 49 de tomàquets, 25 d’enciams, 21 de julivert, 12 de productes primerencs, 4 de carxofes, 3 de pastanagues i 1 de coliflors i els fruiterars 60 ha, 37 de les quals de presseguers, 14 d’albercoquers, 7 de pomeres i 3 de pereres cobreixen bona part del terme El regatge es deu, en bona part, als pous artesians el primer del Rosselló fou fet a Toluges el 1829 Hi ha empreses mitjanes de construcció, d’expedició de fruita i hortalisses i una fàbrica…