Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
comtats de Rosselló i Cerdanya
Història
El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…
Mentet
Municipi
Municipi del Conflent, al S de la comarca, entre els massissos de Costabona i de Bastiments i el Canigó, al límit amb la vall de Camprodon, Ripollès.
És format per la vall de capçalera del riu de Mentet , afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet 2 478 m alt, per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet 17 65 m alt, que comunica Mentet amb la vall de Saorra La migradesa de l’agricultura, i fins i tot, de la ramaderia hi ha 2 342 ha de pasturatges, tradicionalment l’activitat…
els Comtats
Història
Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà).
Tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat
Querol
Poble
Poble del municipi de Porta (Alta Cerdanya), a 1 350 m alt, a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol ja esmentada al segle IX, de la qual esdevingué el centre El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol , que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745
Targasona
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, estès entre el roc de la Calm (2 137 m alt al pic dels Moros) i l’enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya).
Comprèn dues valls a ponent, la que domina el poble de Vilalta a llevant, la que centra el poble de Targasona, sector més baix de la coma de Mollet, drenada pel rec de Rivals al SE, encara en un petit sector de la vall d’Èguet, hi ha el mas i antic lloc de Palmanill La ramaderia és la principal activitat econòmica i fins i tot condiciona l’agricultura 242 ha conreades, 188 de les quals de prats i farratge, 37 de cereals i 4 d’hortalisses Hi ha 714 caps de bestiar boví, 433 d’oví i algunes cabres Dins el terme, hom ha construït la central elèctrica solar de Thémis 1983, explotada per…
Casafabre
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana del Bulès, a la zona dels Aspres que limita amb el Conflent.
A causa de la migradesa dels recursos econòmics bosc i agricultura de secà ha estat de sempre un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló El poble és en un coster 613 m alt, a la dreta del riu del Bulès és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes Dins el terme hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix, al sector de l’esquerra del riu
Bula d’Amunt
Municipi
Municipi del Rosselló, siuat als Aspres, al límit amb el Conflent, a la dreta del riu del Bolès, que separa el terme dels de Prunet i Bellpuig i de Casafabre.
El seu territori, sec i accidentat, no ha permès de desenvolupar l’agricultura ni la ramaderia, fet que ha provocat el despoblament, iniciat vers el 1850 El poble 70 h 1982 400 m alt, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, obra romànica dels ss XI-XII, és a la vora esquerra del riu del Bolès a l’altre cantó del riu hi ha el barri del Serrat, dins el terme municipal de Prunet i Bellpuig El terme comprèn, a més, l’antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d’Arsós
l’Aude

L’Aude al límit entre el Capcir i el Donasà (Occitània)
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc del Llenguadoc, de règim mediterrani (223 km de longitud; 5 300 km 2
de conca).
Neix a l’estany d’Aude vora el de la Bullosa, al massís del Carlit i la seva capçalera forma la vall del Capcir És format per un tram al nord, fins a Carcassona, i un altre a l’est El primer és una profunda incisió en l’estructura muntanyosa del vessant pirinenc, amb profusa sortida d’aigües minerals amb fort desnivell, aprofitat hidroelèctricament per nombroses centrals, beneficiades dels embassaments reguladors de Matamala i Puigbalador del Capcir i, finalment, via d’accés a la Cerdanya Ja a Carcassona circula per la plana que s’obre entre les Corberes i la muntanya Negra allí és flanquejat…
Fillols
Vista general de Fillols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al vessant N del massís del Canigó.
És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada…
Morellàs i les Illes
Morellàs i les Illes Vista general de Morellàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall baixa del riu de Morellàs, o de les Illes, afluent del Rom aigua avall del poble, al vessant dret de la vall del Tec.
El sector meridional del terme és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de l’Albera, i és ocupat pel bosc 360 ha i per pasturatges L’agricultura es localitza a la vall del Tec, molt fèrtil Produeix fruita 63 ha de cirerers, presseguers, pomeres, albercoquers i pereres i hortalisses 3 ha, regades per séquies derivades del Tec La vinya ocupa 207 ha produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha 2 ha de cereals La ramaderia és integrada per bestiar oví uns 730 caps i cabrú uns 190 Hi ha empreses de construcció de mobles i treball de ferro, i una petita indústria del suro…