Resultats de la cerca

Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha A l’estiu dóna allotjament a més de 100 000 persones a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler d’habitants

Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda…

Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m bosc de la Vila, de Secallosa La superfície agrícola es limita a 119 ha, de les quals 112 són de pastures i farratge Els conreus es localitzen al N del terme, a la vall de Rojà 5 ha d’arbres fruiters…

És comprès en l’alta vall de la riera de Noedes , emissària dels gorgs de Noedes, que forma a Conat, juntament amb la riera d’Orbanyà, la riera de Callau, afluent de la Tet per l’esquerra El sector meridional, la baga, és coberta de boscs vessants del Montcornat i de la Tartera Hi ha grans extensions de bosc bosc Negre, bosc de Jújols La subsistència tradicional es basava en la ramaderia, alimentada per les abundants pastures El poble 952 m alt és a l’esquerra de la riera de Noedes L’església parroquial és dedicada a sant Martí El lloc és esmentat ja el 1181 Depengué de la…

Fou un centre de fabricació a gran escala de terra sigillada, que estigué en funcionament des de principi del s I dC fins a mitjan s II dC, i exportà els seus productes a una gran part de l’Occident romà Ha proporcionat importants informacions sobre la tecnologia de fabricació ceràmica i també s’hi ha pogut estudiar l’organització de la producció, gràcies a la troballa de documents comptables relatius al nombre de peces fabricades i la presència de grans forns de fins a 80 m 3 de capacitat, sens dubte utilitzats per diversos ceramistes, cosa que feia imprescindible l’ús de…

Drena el terme el torrent del Boixar, afluent de l’Aglí el sector oriental és cobert de bosc bosc de Lo Cabridó i de Los Lhobats La superfície agrícola és de 135 ha, dedicades bàsicament a la vinya 127 ha amb denominació d’origen controlat Produeix anualment uns 10 000 hl de vi de qualitat superior de 12 a 14° a base de garnatxa, macabeu, moscatell i carinyena Hi ha una cooperativa vinícola Quant al feldespat, n'és un dels grans centres productors de la vall de l’Aglí hom el destina a la fabricació de vidre Saint-Gobain, de porcellana Llemotges i de rajola El poble 80 h agl 1982…

L’agricultura és la base econòmica de la població, amb un total de 837 ha conreades Les hortalisses ocupen 648 ha 264 ha de carxofes, 151 d’escaroles, 90 de productes primerencs, 36 d’espàrrecs, 32 d’enciams, 22 d’api, 15 de tomàquets, 11 de julivert, 10 de coliflors i 2 de pastenagues i els fruiterars 109 ha 62 d’albercoquers, 34 de pereres i 11 de presseguers i 171 ha són plantades de vinya Hi ha una cooperativa de fruita i una altra de vinícola amb un celler cooperatiu El poble 1 935 h agl 1982 9 m alt és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal L’església…

El terme és drenat pel riu de Galba límit amb el terme de Formiguera i pel riu Tort límit amb el de Puigbaladó Hi ha grans extensions de bosc pi negre, pi roig i faig que ha estat explotat des de sempre i és una de les seves bases econòmiques La superfície agrícola és de 117 ha, la majoria de prats i pastures els cereals ocupen 9 ha sègol i les hortalisses 4 ha patates La cria de bestiar, molt tradicional, comprèn 95 caps de bestiar boví i 300 d’oví Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar Des de l’inici del s XX 232 h la població és en un procés de davallada constant 72 h 1982…

El sector septentrional del terme forma part de la plana regada de la dreta de la Tet rec de Corbera , que prové de Bulaternera i desguassa a la Tet a Sant Feliu d’Amunt La construcció del pantà de Vinçà ha provocat un canvi en l’agricultura substitució de vinyes per presseguers i hivernacles, i intensificació dels conreus De les 300 ha de superfície agrícola, 159 són dedicades als arbres fruiters, 109 a la vinya i 61 a les hortalisses Hi ha una empresa de la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables El 1856 se segregà de Corbera del Castell…

Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del segle XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del segle XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al segle XI, que acaba amb un absis…