Resultats de la cerca

Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246 El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre'n de noves per manca de rendes El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa 1790

El bisbe d’Elna n'adquirí la jurisdicció el 1110 El 1592 fou secularitzat i subsistí amb títol prioral fins el 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà Se'n conserva l’antiga església construïda pels Rocabertí en 1067-87, a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, al s XII, i el claustre, gòtic, el 1307 El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels s XIII i XIV

Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica…

Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844 Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi installaren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard 1243 A la fi del s XV, sota l’abat Pere de la Roca 1486-90, la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del s XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’ells canonges d’…

S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal…

Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…