Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Masdéu
Caseria
Caseria i antic terme del municipi de Trullars (Rosselló), a l’E del poble, a l’interfluvi del Rard i de la Canta-rana.
Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132 el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià 1149 Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent Quan s’extingí l’orde 1310 tenia 25 templers, i n'era comanador Ramon Saguàrdia Tenia la jurisdicció d’Ills Pollestres, Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i Sant Hipòlit prop de Salses Passà als…
Bulaternera
Municipi
Municipi del Rosselló, a la part baixa de la vall del Bolès, prop de la Tet, a la zona de contacte entre els Aspres i el Riberal.
És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el portal de l’…
Millars
Millars (Rosselló)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet; la plana de la dreta, al S, és dedicada a conreus de regadiu, mentre que al sector N una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla (269 m), que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.
La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del s XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per…
Sant Cebrià de Rosselló
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana costanera, des de més al s. de l’estany de Sant Nazari fins prop de la desembocadura del Tec.
La zona contigua a la llarga platja de Sant Cebrià , sorrenca, des del 1960 ha estat transformada, per iniciativa municipal, en un dels primers centres turístics del Rosselló amb un port que pot acollir un miler d’embarcacions esportives, pistes de golf, tennis, centre hípic, clubs nàutics, amb el nucli del mas de les Rotes i de la Platja de Sant Cebrià Resten encara extenses zones d’aiguamolls i algun petit estany, com el de les Criolles, al S, prop del mas dels Capellans La resta del terme és dedicada a l’agricultura, especialment a la vinya El regadiu aprofita les aigües del…
Argelers
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la zona de contacte entre la regió muntanyosa de l’Albera i la plana litoral rossellonesa.
La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres el grau de la Maçana, entre el Racó i la Platja d’Argelers…
el Vallespir

Comarca de la Catalunya del Nord, a la regió de Perpinyà.
Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…