Resultats de la cerca

Una bona part del sector més alt del terme dessota, però, dels 2 000 m és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç La minsa superfície agrícola 54 ha es reparteix en 35 ha d’arbres fruiters 30 de pomeres, 2 de presseguers, 3 de pereres i alguns cirerers i albercoquers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de vinya i 18 ha de pastures i farratge Hi ha un cens ramader de 21 caps de bestiar boví i 2 caps d’oví Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l’W, vora el terme de Saorra, una mina d’espat fluor El turisme és, però, la font de riquesa més important, atret per la…

La ramaderia de bestiar boví 273 caps, aprofitats per a llet i carn, la principal activitat econòmica, condiciona els conreus 150 ha 128 ha són de prats i farratge, 16 ha de cereals blat, ordi i sègol i 1 d’hortalisses Hom hi ha installat una fàbrica de formigó El poble 1 206 m alt és situat a la confluència dels esmentats rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur centre de la baronia d'Ur i per l’església parroquial Sant Martí, edifici romànic modificat al s XVIII, que conserva una gran pica baptismal del s XII, amb decoració escultòrica,…

La meitat septentrional del terme és accidentada per l’extrem oriental de les Corberes 286 m alt a la serra de la Garriga la meitat meridional s’estén a la plana rossellonesa A llevant, pertany al terme un sector de l’estany de Salses, fins a l’illa de Vi La viticultura domina l’economia la vinya ocupa 1 431 ha 1 294 de les quals es destinen a la producció de vins dolços d’aperitiu o de postres Segueixen els arbres fruiters, especialment els albercoquers 110 ha i els presseguers 5 ha Les hortalisses cobreixen 51 ha 16 d’escaroles, 11 d’enciams, 9 de tomàquets, 7 de carxofes, 3 de coliflors, 2…

La zona forestal i els pasturatges ocupen 431 ha La superfície agrícola és de 443 ha, 496 de les quals són de vinya vi amb denominació d’origen controlat els arbres fruiters només ocupen 3 ha presseguers i albercoquers i les hortalisses 6 ha enciams també hi ha 3 ha de cereals i 4 ha de farratge i prats Hi ha una cooperativa vinícola, amb una capacitat de 40 000 hl La població evolucionà positivament al llarg del s XIX, però d’aleshores ençà la tendència ha estat més aviat negativa El poble 140 m alt, que agrupa tota la població del municipi montnerencs , es troba al límit del pla i del…

És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest…

Comprèn també, a l’esquerra de la Tet, les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes Hi ha petites extensions de bosc alzines La vinya s’estén en bancals als vessants de la part muntanyosa a la vora de la Tet s’estén una plana regada amb horts maduixes i fruiterars Hi ha més d’un centenar de caps de bestiar boví El poble 693 h agl 1990, catllaners o catllanesos 320 m alt és a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on la riera deixa el congost i s’obre a la vall de la Tet, uns 3 km al nord de Prada L’església parroquial de Sant Andreu s XV i XVI conserva l’altar major…

A l’W, el bosc de la Mata el separa del terme dels Angles a l’E, la línia de crestes que separa el Capcir del Conflent, entre el pic de Castelló 1710 m alt i el pic dels Arguells 1934 m alt, forma el límit Una part de la vall de l’Aude fou ocupada en 1957-61 per les aigües del pantà de Matamala , a 1537 m alt, amb una cabuda de 20 milions de m 3 Té importància l’explotació del bosc pi roig i pi negre La superfície agrícola comprèn sobretot pastures i farraginars El cens ramader boví i oví, que havia estat important, és avui escàs La proximitat de l’estació d’esports d’hivern dels Angles ha…

El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…

Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda , a la vall de…