Resultats de la cerca
Es mostren 17851 resultats
Sant Andreu de Llimiana
Església
Antiga església del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), les restes de la qual semblen ésser les descobertes a llevant del poble el 1972.
És romànica, amb una sola nau, però amb dos absis bessons
Santa Maria de Toudell
Llogaret
Llogaret i antiga parròquia del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental), al límit amb el terme de Terrassa, a 300 m alt., a l’esquerra del torrent de Gaià.
L’església parroquial, romànica, vora la masia de can Tries, té un notable campanar
Santa Maria de Terrassa
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Santa_Maria_Terrassa_esglesia.jpg)
Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…
Santa Maria de Montcada
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), situat al NE del turó de Montcada, contrafort de la serra de Collserola (296 m alt.), a uns 2 km del centre urbà, amb el qual és unit pel nou barri de la Fontpudenta.
Format durant el primer terç del s XX, prengué el nom de l’antiga església romànica esmentada ja el 1134 que s’alçava dalt el turó del mateix nom i que fou enderrocada el 1808 per les tropes napoleòniques el nou santuari 1908 fou enderrocat el 1917 en construir-se la fàbrica Asland A partir del 1950 rebé l’impacte del creixement industrial i de població de la regió de Barcelona, de manera que en 1960-70 la seva població sofrí un increment del 166% Travessat per la carretera de Barcelona a Sabadell, forma un continu urbà amb Cerdanyola L’església parroquial és dedicada a santa Maria Hi ha…
Santa Maria de Miralles
Església
Antiga església del municipi de Tremp (Pallars Jussà), d’estil romànic, les ruïnes de la qual es troben enlairades a la dreta del barranc de Miralles
.
Santa Maria del Puig
Església
Església del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Palau de Noguera.
Saint Augustine
Població de Florida, EUA, fundada el 1565 per Pedro Menéndez de Avilés.
És considerada la ciutat més antiga dels EUA Al segle XVIII restà gairebé despoblada, però el 1768 s’hi establiren cent deu famílies menorquines, a més d’alguns grecs i italians Els colons conservaren la llengua catalana —coneguda per la resta dels habitants de Florida amb el nom de mahonese — fins al primer terç del segle XX el filòleg Hugo Schuchardt publicà el 1906 diverses cançons populars catalanes que hi foren recollides al segle anterior, i el 1940 hom enregistrà encara un disc amb una cançó menorquina Cançó de les formatjades d’aquesta procedència
Sacramento
Riu
Riu de Califòrnia, EUA (600 km).
Neix al vessant S del mont Shasta i, després de travessar la Gran Vall Central, passa per la ciutat homònima, conflueix amb el San Joaquín i desguassa a la badia de San Francisco Té com a afluent principal el Pit
Sacramento
Ciutat
Capital de l’estat de Califòrnia, EUA, situada a les ribes del riu homònim.
És port fluvial i centre d’una regió agrícola Nus ferroviari i centre comercial, l’activitat industrial és dedicada a la transformació dels productes agrícoles indústries sucreres, lleteres, de conserves, a la metallúrgia, a la informàtica i a l’aeronàutica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior California State University Sacramento, fundada el 1947
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina