Resultats de la cerca

Té 180 km de llargada i de 20 a 28 km d’amplada Hom creu que el golf d’Àqaba és una prolongació del sistema de fosses tectòniques de l’Àfrica oriental Les illes Tīrān i Sanāfīr de l’Aràbia Saudita en bloquegen l’entrada quasi completament

Hom hi distingeix dues àrees la plana litoral, d’uns 64 km d’amplada, calorosa i desèrtica, i l’àrea muntanyosa, més temperada i plujosa la comunicació entre ambdues és molt difícil És una de les principals regions agrícoles de l’Aràbia Saudita cereals, arbres fruiters, cafè Nuclis urbans importants són Qīzān, el principal port de la regió, i Abhā, centre agrícola i capital administrativa Fundada per Sayyid Aḥmad mort el 1838, el qual el 1825 sortí del Marroc per anar a la Meca Arribà a l’'Asīr el 1830 i el xerif Ḥamūd d’Abū-Ariš li donà la vila Sabyā Ocupada cap al 1834 pels egipcis, la…

Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les de l’absis presenten una…

A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…

Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…

Situació i presentació El municipi limita a septentrió amb el terme de Castellar del Vallès, amb el qual fan de límit, parcialment, el torrent de Ribatallada i el Ripoll, eix hidrogràfic principal que travessa el terme de NW a SE També confronta a ponent amb el municipi de Terrassa, al SW amb el de Sant Quirze del Vallès i, en la part oriental, de N a S, amb els de Sentmenat, Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda A migdia termeneja amb Barberà, Badia i Cerdanyola Sabadell comparteix amb Terrassa la capitalitat de la comarca del Vallès Occidental Hi ha dos tipus d’espais ben definits els…