Les restes del castell
Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret. S’ha de datar als segles IX-X.
L’església
La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats paral·lels. S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest. Les de l’absis presenten una estructura força curiosa: l’arc de mig punt s’ha fet intercalant dovelles de pedra tosca i rajoles de ceràmica. La porta, d’arc de mig punt, és al mur sud. A l’exterior hi ha la decoració habitual d’un seguit d’arcuacions cegues que arrenquen de permòdols i bandes llombardes. Adossat a la banda sud hi ha un cos de planta quadrada i dos pisos que té la porta d’accés a l’oest; per la banda est comunicava amb una estança de planta semicircular per mitjà d’un arc, ara tapiat. L’aparell s’ha fet amb pedra de paredar. És un edifici preromànic del segle X al qual s’afegí un absis llombard al final del segle XI. El cos afegit al sud ha de correspondre al segle XII.
La història
El conjunt fortificat consta amb el nom de Castrum Sancti Saturnini en diversos documents de béns de Sant Benet de Bages. S’esmenta sovint entre el 924 i el 978, després desapareix de la documentació i només se n’esmenta l’ermita. La muntanya de Sant Sadurní també figura en la butlla del papa Benet VII de l’any 978 en què es defineixen els límits del bisbat de Vic. L’any 1063, un tal Anunci Bonfill dona a l’església dos mancusos, cosa que fa suposar que hi devien fer obres. L’any 1316 era un priorat del monestir de la Portella. L’església apareix citada com a Sant Sadurní de la Roca (1065) o Sant Sadurní del Mont (s. XIV). L’any 1604 el bisbe prohibí celebrar-hi missa atès el mal estat en què es trobava la construcció.