Resultats de la cerca
Es mostren 4187 resultats
la Salut
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…
Saltillo
Ciutat
Capital de l’estat de Coahuila, Mèxic.
Centre agrícola i comercial, la seva població s’ha duplicat en deu anys Indústries alimentària, siderúrgica, paperera, tèxtil i de maquinària agrícola Important nus de comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Coahuila, fundada el 1867, Universidad Autónoma del Noreste, el 1974 i Universidad Autónoma Agraria “Antonio Narro”, el 1923
Salamanca
Ciutat
Ciutat de l’estat de Guanajuato, Mèxic, a la vora del riu Lerma.
És important centre agrícola i comercial, mercat del blat, moresc, llegums i fruites, que prosperen en el clima temperat de la regió de Bajío, on se situa la ciutat Té refineria de petroli, molins fariners, indústria tèxtil, adoberia de pells, productes químics i ceràmica
Reynosa
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamaulipas, Mèxic, a la plana costanera del golf de Mèxic a prop de la frontera amb els EUA.
Centre de transports accessibles per autopista, ferrocarril i aire des de les principals ciutats del S de Texas i del NE de Mèxic, té refineria de petroli i indústria petroquímica, i gasoducte que porta el gas natural als EUA i a Monterrey, 225 km al SW Té indústria tèxtil del cotó, destilleries, serradores, material de la construcció i explotacions ramaderes de bovins
Revillagigedo
Arxipèlag
Arxipèlag mexicà a l’oceà Pacífic, d’origen volcànic.
Forma part de l’estat de Colima L’integren les illes, deshabitades, de Clarión, Roca Partida, San Benedicto i Socorro, volcans apagats que constitueixen la part emergida d’una serralada submergida Té dipòsits de guano Rebé aquest nom en honor del virrei de Nova Espanya 1784-89 Juan Vicente de Güemes, comte de Revilla Gigedo Les seves aigües són especialment riques en grans espècies pelàgiques, com ara taurons, rajades, dofins i balenes, i les illes concentren una gran diversitat i abundància d’ocells marins L’any 2016 fou inclòs en la llista del patrimoni natural de la humanitat de la UNESCO
Rellinars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…
Reixac
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac) del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.
L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676
Rabaul
Ciutat
Ciutat de l’illa de Nova Bretanya, a l’arxipèlag de les Bismarck, capital de la província East New Britain, a Papua Nova Guinea.
És el port de l’arxipèlag que registra el volum més important d’exportacions copra, coco, cacau i fusta Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic
Quintana Roo
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la península del Yucatán.
La capital és Chetumal 56 709 h 1980 Limita al N amb el golf de Mèxic, a l’E amb la mar Carib, al S amb Belize i a l’W amb els estats de Yucatán i Campeche És una extensa plana de 4 a 6 m d’altura, composta per roques calcàries, en un procés de carstificació molt avançat, per tant amb pocs corrents de superfície, però amb molts de subterranis La costa és molt retallada El clima és tropical, calorós i humit L’agricultura és poc desenvolupada cereals i fruites tropicals La principal riquesa és l’explotació forestal Molt poca indústria La població 10 h/km 2 est 1990 és eminentment rural Dominada…
Querétaro
Ciutat
Capital de l’estat de Querétaro, Mèxic.
És situada a la regió del Bajío, a la vora del riu Querétaro i a 1 850 m d’altitud, en una zona agrícola rica, sobretot en fruites Nus de comunicacions i important centre comercial Indústries dedicades a la talla de pedres precioses, de filats i teixits de cotó, màquines de cosir, paper, adobs de pell i aiguardents Hi passa la carretera Panamericana L’església del convent de Santa Rosa s XVII té l’interior xorigueresc La de San Agustín s XVIII té una ornamentació molt rica És interessant també el pati del Palacio Federal s XVIII El 1867 hi fou afusellat l’emperador Maximilià de Mèxic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina